Inici Opinió Un Toca-sons de lluny estant

Un Toca-sons de lluny estant

0
COMPARTIR

opinio Lluís granUn hom és pare consolidat i en procés de nova paternitat.

Un hom té mitja família per les andalucies i poc temps per a què l’abuela i els titos gaudeixin de la menuda que la Vida els ha regalat.

Un hom porta la pólvora a les venes i en Toca-sons al cor.

Difícil bifurcació per a prendre un camí sense deixar de seguir l’altre.

Per sort, les tecnologies ens permeten exercir el do de la ubiqüitat i fer-nos presents, com molt bé diu el diccionari, a tot arreu, encara que hi hagi mil quilòmetres de distància

I Taradell, en la seva aparent menudesa, enfront d’altres viles i ciutats més populoses, gaudeix d’una sanitat mediàtica que, en aquests casos, és d’agrair: Taradell.com, Ràdio Taradell, o els piulets dels veïns més connectats, permeten seguir la vida del poble allà on hom és i fer-lo sentir emigrant de Taradell, tot i ser, com en el meu cas, a casa.

I és que casa meva és a Taradell, a Balenyà, a Barcelona, Sevilla, Rota i Conil, entre d’altres. Les relacions es van teixint i un hom vol ser tot ell, a tot arreu i en tot moment. Ara, això és possible. I ho és, gràcies a la tecnologia i a l’anònima feina de la gent que malda per a posar el seu granet de sorra per a fer d’altaveu de llur vila.

Gràcies a un bandoler vaig saber que en Santi era Toca-sons, gràcies a un sometent que havia demanat la mà d’una actriu, guionista, directora i tot terreny. Gràcies a ella, vaig sentir la presència d’un bon jan que treia el cap per la finestra dels Lluïsos, cigarreta en mà.

I gràcies a Ràdio Taradell vaig arrencar un pum! de la boca de la meva filla que, amb vint-i-un mesos de vida, va tenir un record de l’any passat.

Des de la distància, hom troba a faltar la Festa Major de Taradell, però la troba a faltar un xic menys perquè algú, des d’una cabina de gravacions o una taula ben condicionada a les vores del Mercat, difon la sonoritat d’un poble en festes, el batec d’una vila bandolera que tens lluny del cos, però a prop de l’ànima.

Benaurats comunicadors locals, gràcies per fer-me sentir les trabucades, els judicis, els birracrucis i les actuacions de la Troba Kung-Fu o de les sardanes sota el plàtan.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments