Normalitat: f. [LC] Qualitat de normal.
Social: adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la societat humana,
a les relacions entre els individus pertanyents
a diferents classes de la societat.
Permeteu-me que parli de la normalitat. D’aquelles situacions o estats que ens resulten més freqüents i habituals. Que ens són comprensibles, abastables i fins a cert punt, còmodes. Que segueixen el curs natural que necessitem. Evidentment que la normalitat és molt subjectiva: per uns serà d’una manera i pels altres a la inversa. A uns els resultarà avorrida i monòtona i als altres els aportarà seguretat. Per gustos, colors. Avui us parlaré de la meva normalitat social.
Obro el diari el dia 8 de febrer i llegeixo que Josep Anglada ha estat destituït com a líder de PxC “per deficiències en la gestió”. Ovació i aplaudiments a casa—guardo el cava i el confeti per una altra ocasió. En els dies successius, els articles a la premsa posen de manifest l’actitud del personatge i la confrontació amb el seu ja ex-partit: que si tu m’has fet, que si jo t’he dit, que si naps, que si cols. Sonen les trompetes perquè el circ ha arribat a la ciutat.
Intrigat pel magnetisme que aquesta formació emana cap a un cert sector de la societat catalana, entro a la seva web i llegeixo la carta de presentació: “ Tots som conscients del perill que afrontem de perdre la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir en veu alta i sense por allò que tots pensem: que ja n’hi ha prou, que primer som els de casa i no pas els immigrants”. Etcètera. Llegeixo una mica més: “immigració massiva”, “seguretat ciutadana”, “bandes de delinqüents”. Paro perquè ja n’he tingut prou i de sobres.
L’any 2011, a les eleccions municipals, els vilatans de Taradell van dipositar 204 vots a les urnes a favor d’aquest partit. Això els va permetre obtenir un regidor com a representant en la presa de decisions del nostre dia a dia municipal. Per postres, 67 regidors a tot Catalunya. Uf.
Encara més encuriosit em dirigeixo a l’IDESCAT, per si em pot ajudar a aclarir aquesta inquietud que m’assetja. Allà puc veure que actualment som 6.231 habitants a Taradell—segons dades del 2013. D’aquests, 445 tenen nacionalitat estrangera, és a dir un 7,14% de la població. Jo, que sóc de lletres i tinc certes limitacions numèriques, entenc que el representant municipal de PxC ha destinat des de llavors tots els seus esforços—tal i com s’esmenta a la clarificadora carta de presentació i també al programa electoral—a intentar tenir controlats 7 i un trosset de cada 100 taradellencs, enlloc de vetllar pels interessos dels altres 93 o, encara millor, del total de la població vinguem d’on vinguem. No pretenc qüestionar el regidor, atès que no el conec personalment i no sóc ningú per fer-ho. Se’m fa molt difícil, però, imaginar com s’ha de sentir l’equip de govern o la resta de regidors cada vegada que han de pactar, tenint en compte allò que representa PxC.
Al principi us parlava de la meva normalitat social. Sense ànim de voler ser original, aquesta normalitat rau en la convivència i en el civisme, en el saber estar i en l’entesa amb el meu entorn més immediat—també el local, clar. El que vull pel meu poble és aquesta normalitat de no mirar-nos al melic i pensar que uns som—o mereixem—més que altres. I per aquest motiu espero que aquesta ensopegada del senyor Anglada i de PxC ens apropi al camí on aquest tipus de pràctiques polítiques quedin en l’oblit i comencin a remetre d’una vegada.
Que altres problemes reals tenim.
