Quatre ratlles perquè reflexioneu. El diumenge 26 de gener vam quedar amb els senyors de la funerària al cementiri de Taradell. L’hora acordada era a un quart de deu del matí, una mica d’hora, però, per bé o per mal, estan una mica enfeinats aquests dies. Es tractava d’enterrar les cendres de la mare al nínxol familiar.
La mare va morir el dissabte 18 de gener i l’enterro va ser el dilluns següent a la tarda i ens va semblar que les flors ja estarien una mica pansides. Per això vam decidir portar unes flors noves i fresques. A les 10 del matí van ser instal.lades just davant del nínxol i quina sorpresa la nostra, quan a dos quarts d’una, quan vam sortir de la missa de dos quarts de dotze, les flors ja no hi eren!!! Algú s’havia emportat les nostres flors noves i havia deixat un buit davant del nínxol. És possible que algú ens robés les flors? Doncs sí! Va deixar els rams vells de flors molles i músties i es va emportar les noves!
Quina ràbia, quina impotència. Després de viure una desgràcia, com és la mort d’una mare, d’una esposa, d’una germana… T’adones que hi ha gent encara més desgraciada, i permeteu-me el joc de paraules, que no tenen cap mena de respecte, ni pels vius, ni pels morts.
Família Bares Vivet
