Fruits madurs

Fa uns dies, passejant pel passeig Sant Genís, una ventada vespertina em convertí en víctima innocent d’una pluja d’aglans. Les altres víctimes foren alguns del cotxes aparcats a sota de les majestuoses i fermes alzines, que no fa gaires anys van substituir uns pins que varen ser tallats, amb polèmica inclosa… de la que, crec, ja no se’n recorda ningú. Ni tampoc dels pins.

Aquests dies s’esporguen els arbres dels nostres carrers, i quan he vist la quantitat d’aglans caiguts al terra del passeig Domènec Sert, ràpidament escombrats, junt amb les restes de l’esporga, carregats a un camió i posteriorment abocats al terreny del costat del Pujoló no he pogut deixar de pensar en aquella gent que, tampoc fa gaires anys, recorria els nostres boscos per recollir llenya, troncs i branquetes, pinyes i aglans, bolets i prunes, castanyes i serves… ja sigui perquè era la seva feina, ja sigui per complementar els ingressos i el tiberi diari.

Ara l’ajuntament en brinda l’oportunitat d’anar a un delfí service de fulles, branques i branquillons, per les nostres estufes, llars de foc, i potser algun braser.

Ignoro si als voltants de Taradell hi ha cap jub, que eren unes tines, molts cops excavades a la roca, amb unes escales per accedir-hi, i amb una teulada de volta, com una cabana, i servien  per guardar-hi els aglans, d’alzina i de roure, que es començaven a recollir al novembre i remullats amb aigua, es conservaven, i servien d’aliment als porcs, podent el pagès estalviar-se així unes racions de blat de moro.

Si n’hi hagués cap i algú en coneix cap, no dubto que m’ho farà saber.

A Pruit, Sant Martí de Centelles, Castellcir, Oristà….sí que se’n conserven de jubs.

Els aglans han passat de ser un aliment pel bestiar a ser un residu, que d’aquí a uns dies serà triturat i convertit en compost…

També em sobta, jo que sóc de terra secana amb ametllers, oliveres, poca vinya i cereal, veure el canvi de funcions de les oliveres: han passat de ser arbres productius a arbres decoratius, plantades per rotondes, ciutats, pobles i jardins particulars.

A Taradell en tenim al començament del carrer de la Vila, a la plaça de Santa Llúcia, a la de les Eres, al costat de l’Església i fins i tot al cementiri, la de la Plaça va passar a millor vida quan es van fer les obres del centre històric. Aquests dies són totes plenes d’olives, grosses i prenyades d’un suc d’olor intens i salvatge, que al caure, deixen unes taques negres i impúdiques al terra…

Quan les veig em venen a la memòria aquells dies de joventut, que amb el meu avi n’anàvem  a collir pels bancals de la Segarra. Al desembre, boires, fred i gebre, amb les mans inertes pentinàvem els arbres i fèiem caure les olives, arbequines, més petites i amb menys oli, al damunt d’unes enormes, gruixudes i pesades teles, les borrasses, esteses al voltant dels arbres. Abocàvem el fruit recollit a dins dels sacs, amb gran esforç a causa del pes de les borrasses humides i de les olives, barrejades amb branquillons i fulles.

Quin canvi quan van aparèixer les borrasses de plàstic ! Unes xarxes lleugeres, que no calia ni plegar-les ni eixugar-les, que no agafaven humitat, i podies carregar-te-les a l’esquena i portar les olives a on fes falta…

El que jo aleshores no sabia, és que alguns d’aquells llençols de color verd, i també negre, sortien de la fàbrica tèxtil Costa i Font…

Ara ja no en cullo d’olives… L’avi ja no hi és, i les oliveres les mena el mitger. Aixó sí, sovint em ve al cap la idea que el proper desembre, em faré un banc, que és una escala triangular amb tres o quatre graons, buscaré una borrassa, trauré la pols a la raspa i les aniré a collir.

El que no sé, és si hauria de presentar una instància demanant permís a l’Ajuntament, doncs jo vull fer les coses legal i constitucionalment, com Déu mana, que si no tot són maldecaps i impediments.

Que no sigui cas que allò que des de fa dinou anys que veig que es perd, de cop i volta l’hi surtin diversos pretendents….

Una altra opció, compatibles totes dues, seria fer-me amb un garrinet, i tot passejant-lo pels carrers de Taradell, s’anés menjant els aglans, que amb el gran nombre que en tenim, de gana, no en passarà, i a sobre ajudarem tots dos a mantenir nets carrers i places.

Desitjar-vos un bon solstici d’hivern, i un venturós i independent any 2014.

Així sia.

* P.D.: Fa uns dies va morir Nelson Mandela, el meu pensament i un grau d’admiració pel seu coratge i la seva fermesa.