Civisme armat

M’hagués agradat avui posar en paral.lel les preocupacions sobre civisme i ciutadania que hi ha a Taradell i les que tenen aquí on visc, un suburbi de Miami anomenat Weston. Però no m’ha arribat encara la informació i, per tant, compartiré situacions que he viscut l’última setmana.

He patit la primera Alerta Roja. A l’Institut on vaig a classes d’anglès per a adults estrangers divendres al migdia va sonar una alarma. Una veu calmosa va anunciar que ningú podia circular pel campus i que ens tanquéssim a les classes. La mestra, tranquil.lament, va tancar la porta amb clau per fora, va entrar i ens va dir que probablement no era res important. Que l’únic problema és si hi havia algú amb ganes d’anar al lavabo. Sortosament acabàvem de fer el recés i tots estàvem “liquidats”. Va enganxar cartulines negres als vidres de les dues portes i va seguir amb la lliçó. Mitja hora després vam escoltar que l’alerta roja s’havia acabat. I veient el nostre interés, la mestra es va informar de què havia passat: a una universitat que té el campus al costat, a la mateixa zona escolar, hi havia hagut un robatori amb arma de foc. La policia havia detingut l’assaltant. Ningú havia pres mal. Pensar que alguns proposen que cada mestre tingui una arma a classe, per estar més segurs, posa la pell de gallina!

He anat al primer concert de rock al poble. Crec que mai no havia estat a un concert en un camp de futbol, millor dit a dos, amb una mitjana d’edat tan alta, sense cerveses, ni cigarretes ni sensació de descontrol. Però ja ho sabeu, la Florida té un percentatge altíssim de jubilats que van aprofitar per escoltar velles glòries com Christopher Cross, de la mà del Rotary Club local. L’Ajuntament els deixa l’espai i la policia. Però res més. La cultura “afegida” va a càrrec dels voluntaris i dels patrocinadors, que sí tenen dret a seient. Cadascú s’emporta la cadira de casa, la nevereta i la manta i tan contents!

He gaudit per enèssima vegada dels serveis de la biblioteca local: dotadíssima i amb desenes de voluntaris que hi col.laboren. Fa poc vaig llegir les queixes que a Vic no podien controlar-hi el soroll però que no tenien diners per posar seguretat. Em pregunto perquè permetem que s’incompleixin les normes, per exemple la de romandre silenciosos en un espai, i demanem gastar recursos de tots per l’incivisme d’uns quants. Odio els estats policials, però admiro on normes adequades per la majoria, es fan complir sense esforços afegits. Val per l’autoritat dels mestres o de les biblotecàries, en aquest cas.

He llegit per primer vegada que abril és el mes del voluntariat a la cadena de cafès on prenc un cafetó semblant als del Karra. I llegeixo que la Fundació Vilademany busca voluntaris. El voluntariat és inherent a un país com els Estats Units, on no hi ha l’estat de benestar entès com fins ara l’hem gaudit a Europa. Allà on no arriben els diners dels impostos que paguen, hi arriba el veïnat. Hi ha voluntaris per tot. A casa nostra es tractaria que el voluntariat aportés un afegit d’humanitat a la qualitat dels serveis que s’ofereixen, sense treure més llocs de treball… però … Res, feliç primavera, ara que a la Florida ens ha començat l’estació de pluges, que cauen dia sí dia també! Compartim moments tempestuosos!