Bon dia,
No sé on adreçar-me per manifestar la meva indignació i aprofito aquesta finestra.
Fa molts anys que practico el sa esport de caminar, pel poble, per la comarca i per llocs més llunyans, amb pastures i sense pastures; amb cadenats, que pots obrir i tornar a tancar, però mai amb un senyal de prohibit el pas per haver-hi animals pasturant.
Ja dies enrere, passant pel Bou, uns gossos ens acompanyaven amb els seus lladrucs, molt a prop vigilats pels seus amos sense fer cap intent per cridar-los. En ser més a la vora els hi fem notar que podrien haver-los cridat i ens contesten si no havíem vist els senyals, que prohibien el pas. Aquell dia no els havíem vist.
Divendres tornant a fer una volta, molt assídua per mi, com és pujar per la Roca anar a l’enclusa i baixar pel Bou: senyal de prohibit passar. Em dic passaré pel camí de més avall, un altre senyal de prohibit el pas, més avall… la carretera.
Baixar de l’enclusa pel Bou és de les millors vistes del nostre terme i que ens ho prohibeixin m’indigna profundament.
A aquets propietaris, que segurament han rebut subvencions generades pels impostos que paguem entre tots; que si un dia es crema el bosc hi aniran els bombers que paguem entre tots, ens han de privar de passar per la seva propietat civilitzadament.
No sé… em sento indignada.
Dolors Aguilar Casassas
Bona tarda Sra.AguilarPermetim parlar-l'hi de vostè.Primer de tot, i si vol em pot corregir, crec que els bombers els paguem, com molt bé vostè ha dit, entre TOTS, i TOTS és TOTS.Em sembla recordar, que els bombers fan moltes altres feines que anar a apagar foc al bosc.Sorten quant hi ha un accident de trànsit, quant s'inunda in garatge, van a rescatar gens que fa esport a la muntanya,etc,etc… Sra.Aguilar, si algún dia vostè necessita l'ajuda dels bombers (espero i desitjo que no) ¿quins bombers la vindràn a rescatar, els que paga vostè o els que paguem entre tots? Vagi… Llegeix més »
Els drets de pas pels camins s'han de respectar, siguin per propietats públiques o privades, a l'entorn urbà o al rural. És un tema de sentit comú i regulat per les normatives.
No sóc pas dels que van a caminar al bosc de manera periòdica, però sí que alguna vegada m'he trobat amb el camí vedat per la filferrada electrificada ( si, com a mínim, indiquessin on hi ha un pas, no costaria massa i d'aquesta manera potser faríem possible la convivència entre la propietat privada i el dret a passar per camins que es perden en la memòria) Quan sóc al bosc, m'agrada recordar coses de la infantesa, però aviat només ens haurem de refiar dels records, perquè ja no ens serà possible transitar per llocs molt estimats. I que no… Llegeix més »
ANONIMA.
Estic totalment en desacord amb vostes i amb la senyora Casassas.. Ja que es una propietat privada i com indiquen els cartells avisa del perill dels animals en llibertat, crec que tothom te el dret de fer el que vulgui a casa seva. Jo em poso amb la situació dels propietaris del Bou i a mi no m'agradaria gens ni mica que em cridessin l'atenció uns desconeguts dins a casa meva… Crec que hi han moltes altres rutes on s'hi pot anar i no hi ha el perill dels animals en llibertat!!!
Nosaltres també estem totalment d'acord amb la Dolors, som una família amb dues criatures que ténen pànic als gossos, ja m'explicareu com introduir-los l'activitat de l'excursionisme i el lleure a la natura sí ni pel nostre entorn no podem iniciar-los.
D'acord totalment, sempre haig de posar-me bosc a través. Jo que acostumo a sortir amb gos encara no he arribat als vorals de la casa que ja tinc els gossos perseguint-nos!
Completament dacord, Dolors. Jo em vaig trobar en una situació molt semblant i vaig acabar enverdissant-me per sota la carretera de la collada per evitar caminar pel voral. Puc entendre el concepte propietat privada, però els camins rurals n'haurien d'estar al marge, és un bé de tots que no es pot perdre, al contrari, s'ha de recuperar i potenciar. Jo hi continuaré passant, i que m'engeguin els gossos.