El microcosmos taradellenc

Tinc la sensació que Taradell viu en un microcosmos. Quan, en general, CiU perd pistonada i Esquerra mira d’atrapar-la, aquí passa al revés. CiU creix i ERC avança un pèl, però es manté. Quan els ajuntaments queden més fragmentats que mai i les grans majories són una odissea, aquí, no. CiU recupera la majoria absoluta i el consistori s’acosta més al bipartidisme que a l’escenari de quatre grups de l’últim mandat. Un microcosmos que també és aplicable al procés i a totes les accions que es fan a favor de la independència. Si el país es mobilitza, Taradell encara més. Dins d’aquest petit país és com si el nostre poble anés per lliure. Ara ve quan més d’un, amb orgull, diu allò de… “és que Taradell és Taradell!”.

Després de les municipals de diumenge, aprofito aquestes línies per felicitar a Lluís Verdaguer, Salvador Clot, Jacint Casadevall i tots els seus equips pels resultats obtinguts. Un està més content que els altres, que no aconsegueixen trencar el vot fidel a CiU. Un vot que s’ha traduït ara en la recuperació d’una còmoda majoria absoluta per a Verdaguer que, els propers quatre anys, respirarà una mica més tranquil. Més d’un cop ha admès que governar en minoria ha estat “dur”. Ara bé, la majories a vegades també tenen riscos i inèrcies que cal evitar. És bo no tirar pel dret pel simple fet de tenir la paella pel mànec.

Dijous, en el debat electoral, els tres candidats van demostrar màxima cordialitat. De fet, més que un debat va ser un intercanvi d’opinions i punts de vista, sense apujar el to i amb entesa. Per tant, crec que els taradellencs agrairan que aquest tarannà dialogant domini a la Casa de la Vila, ja sigui per l’EAS Taradell, pels impostos o la independència de Catalunya. En tots els sentits vénen mesos i anys clau. Tant el procés polític del país com la recuperació definitiva de la crisi econòmica requereixen màxima unitat i, a Taradell, sembla fàcil.

Però veient els resultats de diumenge, també em preocupa una altra xifra. La participació va ser d’encara no el 60% (dos punts més que fa quatre anys). Després del 2011, és la segona pitjor xifra registrada en unes municipals al poble. Si el procés (amb un 80% de participació a les eleccions catalanes del 2012 o un 70% el 9-N) ha aconseguit mobilitzar tants i tants veïns, què passa amb les municipals? Sé que 6 de cada 10 no és una xifra baixa, però per què n’hi ha 4 que es queden a casa?

Els candidats i aviat regidors tenen quatre anys per aclarir-ho i aconseguir despertar l’interès, també, per la política que es fa al costat de casa. Si més no, el consistori presentarà una imatge ben renovada, amb set cares noves, la majoria joves, que aportaran aire fresc. Només em queda desitjar-los sort.

Lluís, Jordi, Araceli, Joan, Ariadna, Santi, Toni, Cristina, Salvador, Lluís, Amaia, Mercè i Jacint, moltes felicitats! Això acaba de començar. Estarem a l’expectativa…