Laura Ledesma, una taradellenca a Moçambic

Si busques Moçambic al Google Maps veuràs que és un país africà situat molt avall del continent. Si mires la seva bandera o escut segurament et sorprendrà veure-hi un llibre, una aixada i un fusell AK-47 (símbols de l’educació, l’agricultura i la lluita per protegir la seva llibertat). Doncs bé, a la seva capital, Maputo, hi viu una taradellenca des de fa un any.

La Laura Ledesma treballava en un banc 10 hores al dia i assegura que “no era feliç”. Per això, fa cinc anys va canviar el rumb de la seva vida i se’n va anar a veure món, “el meu somni”. Després de viure un temps al Canadà i a Alemanya, va acabar a Moçambic. Hi va anar de voluntària l’estiu de 2012 i “em va encantar i vaig decidir que aquell era el meu pròxim destí”.

Actualment, viu a Maputo, la capital del país, en un barri perifèric amb la seva parella. Una ciutat on es parla portuguès i que compta amb 1,2 milions d’habitants. De la ciutat assegura que “el centre és d’aspecte europeu, però als barris els carrers són de sorra, les cases de totxana i una xapa d’alumini fa de sostre”. Treballa donant classes de matemàtiques i de castellà en una escola privada i classes de reforç escolar al jardí de casa als nens del seu carrer.

Avui coneixerem una taradellenca de Moçambic:

– Com es veu Taradell des de Moçambic?

Es veu petit, a distància. Un món diferent. Un poble on els seus habitants viuen amb les necessitats bàsiques cobertes: habitatge, aliment, atenció mèdica i escola gratuïta per a tothom.

Un lloc on hi ha xarxa de clavegueram, biblioteca, institut d’educació secundària, carreteres en bon estat i igualtat d’oportunitats per a tothom (no hi ha aquesta forta distinció entre pobres i rics, homes i dones). Coses molt òbvies per a nosaltres, però que quan no hi són les valores i n’ets més conscient.

– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?

Els meus pares i els croissants de xocolata del forn Sant Sebastià.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

El millor lloc de Taradell per mi és el bosc de Goitallops i de la Vallmitjana. És un bon lloc per passejar i estar en contacte amb la natura i des d’on es poden veure vistes precioses a la Plana i al Montseny i, si és el moment, una bona posta de sol.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

Les festes majors. Tinc molt bon record de la Festa Major, del Birracrucis, d’en Toca-sons…

– Un record de petita?

Recordo les cabanes al bosc que construíem amb el meu avi, la meva germana i la meva veïna, bosc endins a la Vallmitjana i les bones estones que hi passàvem.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Que és un lloc bonic per passejar, fer excursions, menjar bé i descansar.

– Què exportaries de Moçambic a Taradell?

La dansa i el viure el moment.

El ball i la dansa són presents sempre a tot arreu. Al carrer, a casa, amb la família a l’església… petits i grans tothom es mou. La iaia que sembla que no es pugui moure, la dona embarassada, el nen petit que amb prou feines aconsegueix aguantar-se dret, i els que estan dins el ventre de la seva mare.

No importa si en aquell moment tens diners o no, o si tens el què per nosaltres seria algun problema… Es viu el què hi ha, el moment. No es viu pensant en resoldre problemes, com tendim a fer a occident, sinó a viure el què toca sense estrès ni tanta preocupació. Si hi ha alguna cosa que puguis fer per solucionar-ho: ho fas, sinó doncs no hi ha més. La veritat és que aquesta manera de viure, més tranquil·la i relaxada, ens aniria molt bé a l’anomenat primer món.

– Quant val un cafè o algun producte característic a Moçambic?

El preu d’un cafè, la veritat, no el sé. On visc jo als bars s’hi va per prendre cervesa però no fan cafès.

Un litre de llet: 1,70 euros. Un quilogram d’arròs: 0,70 euros. Quatre tomàquets: 0,40 euros.

– Una tradició o fet que et va sorprendre del país o de Maputo?

Una de les coses que em sobtava més a l’inici –i a vegades encara ara– és veure com les persones s’ajuden els uns als altres com si fossin tots de la mateixa família. Pots estar a l’autobús i veure com el noi que tens al costat tanca la finestra perquè no l’hi toqui l’aire a un nen petit penjat a l’esquena de la seva mare. I la qüestió és que no es coneixen de res i la mare ni se n’ha adonat. O que una noia l’hi treu un cabell de la samarreta del senyor del davant que està d’esquena i no se n’ha adonat. A mi, m’ha passat més d’un cop, d’allò d’estar-te posant un jersei i de cop veus que surt una mà que t’està ajudant a abaixar-te’l. A la nostra cultura, si no es tracta del teu fill, no et preocupes, en aquest sentit, pels altres.

Per mi aquest sentiment de comunitat s’explica molt bé amb el lema que hi ha a Moçambic: “Estamos juntos” que diuen en portuguès. En lloc d’acomiadar-te amb un “que vagi bé, ens veiem” hi ha l’ “estamos juntos“. I realment és així.

– A quin lloc de Moçambic portaries un visitant?

A Quissico. Un poble petit a la costa, a 400 km al nord de Maputo. La vila està situada a dalt d’una carena, just on passa l’única carretera que recorre de sud a nord els 2.000 km del país. Des d’allà, es divisen les vistes espectaculars del verd dels cocoters enmig del blau de dos immensos llacs. Al fons una petita serralada de muntanyes separa el mar, que es divisa al fons. Per mi un dels millors camins és el que s’endinsa entre cocoters i mangueiras (arbre del mango) tot passant per entre cases de palla i baixa fins als llacs i arriba a la platja, a l’altre cantó de les muntanyes.

Al mes d’agost, durant tot un cap de setmana, se celebra un festival de música i es concentren multitud de timbiles (xilòfon de fusta) i grups de dansa. Molt recomanable.

– Tornaràs a Taradell?

De visita, i tant.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Tradició.

Perquè us feu una idea de Moçambic, us afegim un enllaç on podreu veure unes espectaculars fotografies que ha realitzat la mateixa Laura Ledesma: https://www.flickr.com/photos/nopaspoc/sets/72157631743948617/