La justícia europea, contra els monopolis: també els esportius

En aquesta època global i en un món tan xarbotat totes les coses estan cada cop més interconnectades. Segons els experts hi ha més de 60 conflictes bèl·lics mundials, però aquí només vivim intensament el d’Ucraïna i el de Gaza. És normal que la gent s’inquieti, si bé la realitat no sempre és tan pessimista. L’any passat pensàvem que ens quedaríem sense gas, petroli i cereals per la guerra d’Ucraïna. Per fortuna, no tot ha estat tan catastròfic. Com diari al filòsof Gramsci, “contra el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”.

Europa rep moltes crítiques perquè no té una força militar pròpia per intervenir en el desordre mundial. El fet, però, és que continua sent la meca per a moltes persones perquè no paren d’arribar-hi immigrants a la recerca d’unes millors formes de vida. Per als catalans Europa representa, entre altres coses, que estem protegits per l’euro enfront de l’antiga i dèbil pesseta i que no són possibles els cops militars que han estat el pa de cada dia a Espanya al llarg dels segles. És cert que Espanya sembla que té més una togacràcia que una democràcia. Gairebé cada dia tenim una mostra de la repressió judicial espanyola contra l’independentisme. Es la gran injustícia de la justícia contra el poble català. Es tracta d’un país amb una democràcia formal, però amb pocs demòcrates. Tot al revés d’Europa on la justícia exercida per les togues sembla més real. Europa lluita contra els monopolis de tota mena i per això fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia d’Europa ha declarat il·legal el monopoli que té la UEFA (Associació de Futbol Europeu) sobre el futbol. Fins ara la UEFA no ha permès que ningú li fes ombra i havia amenaçat els clubs díscols amb sancions i expulsions. Mentrestant s’omplia i s’omple les butxaques gràcies als clubs.

Per lluitar contra aquest monopoli, Barcelona, Reial Madrid i altres grans clubs europeus volien crear una Superlliga europea al marge de la UEFA per tal d’administrar els recursos econòmics que ells originen. Ara el campió d’Europa rep aproximadament uns 150 milions d’euros pels drets de televisió, mentre a la Superlliga en serien 300 a més dels 300 que tindria pel fet de participar-hi. Una indiscreció inoportuna ho va esbarriar tot. Els equips anglesos van ser els primers en donar-se de baixa, perquè deixaven de jugar la seva pròpia lliga que per a ells és més important que no pas el trofeu europeu . Els sistema de competició era una còpia de l’Eurolliga de bàsquet, on els clubs organitzen la lliga a la seva manera amb independència de les federacions. Pel que fa al Barça, un dels clubs propietaris i promotors, tot i seguint jugant la Lliga espanyola està protegit d’una expulsió d’aquest campionat en cas d’una independència de Catalunya. Si Catalunya fos independent, el Barça de ben segur que seria expulsat de totes les competicions espanyoles. Això seria també un gran prejudici per a ells. Però ja sabem que als de la Meseta no els importa quedar cecs si nosaltres perdem un ull. Aleshores el Barça podria dedicar-se completament a Europa, sense por de represàlies perquè ni la federació ni el poder espanyol tenen facultat per expulsar-lo de l’Euroleague.

Aquest projecte ha estat hivernat durant alguns mesos fins que ara fa poc la justícia europea ha donat la raó al Barcelona i el Reial Madrid com a “cabecillas” d’aquest projecte. Naturalment, la idea inicial ha variat del tot. Ara ja no es tracta del format d’una competició selecte i tancada amb els millors equips europeus com en el bàsquet, sinó que s’establirien diversos categories amb ascensos i descensos i continuarien disputant-se els campionats domèstics. Tot amb tot, sembla que els equips propietaris de la iniciativa tindrien assegurada la permanència, al marge dels resultats de les lligues dites nacionals.

Per als afeccionats també seria un bé de Déu perquè no haurien de pagar per veure els partits per televisió. Les grans audiències atraurien la publicitat. En definitiva, es tracta d’acabar amb el monopoli de la UEFA que exprimeix els clubs com llimones i s’emporta la part principal del pastís econòmic. Per als espectadors també milloraria la butxaca en no haver de pagar per veure els partits televisats. I per al Barça, a més d’una morterada de diners podria ser una bona porta per protegir-se dels tentacles espanyolistes. Excepte la UEFA, tots hi sortiríem guanyant.

No és un projecte que es pugui fer en un tres i no res. Ja és molt que la justícia europea hagi desembrossat el camí d’obstacles judicials. Ara comença la segona part. També la resta de l’esport català es podria deslliurar dels tentacles espanyolistes. Ja en parlarem un altre dia. De moment, alegrem-nos que encara hi hagi justícia. A Europa, naturalment. Elemental, senyors!