El pròxim 28 de maig celebrem el Dia Internacional de l’Acció per la Salut de les Dones, una data que no neix de la celebració, sinó de la necessitat de posar sobre la taula una realitat: la salut de les dones ha estat, històricament, una gran oblidada de la ciència mèdica. Durant segles, el cos masculí s’ha pres com a norma universal, deixant la fisiologia femenina en els marges, sovint reduïda exclusivament a la funció reproductiva. Fins fa relativament poc, molts assajos clínics excloïen les dones per “por” a les fluctuacions hormonals, que es consideraven una interferència. Això ha provocat que avui dia tinguem menys coneixement sobre com afecten certes malalties a les dones o com reaccionem als medicaments. En salut sexual i reproductiva, aquest buit és encara més flagrant.
Un dels exemples més clars és l’endometriosi. Que una malaltia que afecta una de cada deu dones trigui una mitjana de vuit anys a ser diagnosticada és un fracàs sistèmic. Hem normalitzat el dolor fins a l’extrem de dir-li a una adolescent que “la regla fa mal i s’ha d’aguantar”, una frase que amaga una falta profunda de coneixement sobre el cicle menstrual, que hauria de ser considerat un signe vital de salut general.
Aquesta cultura de la resignació també impregna el cicle menstrual en conjunt. La regla continua sent un tabú que limita l’accés a un autoconeixement real. Si la ciència hagués posat el mateix interès a investigar les fluctuacions hormonals femenines que el que ha posat en altres àrees de la salut, avui tindríem eines molt més precises per gestionar la salut endocrina i cardiovascular de les dones. En lloc d’això, la resposta estàndard ha estat massa sovint la prescripció de la píndola anticonceptiva com a “solució universal” per tapar símptomes sense arribar mai a la causa de l’arrel.
Tampoc podem parlar de salut sexual sense abordar la salut mental amb una perspectiva de gènere. Les dones som les principals consumidores de psicofàrmacs, un fet que sovint respon a la tendència de medicalitzar el malestar emocional derivat de causes estructurals. L’ansietat i l’esgotament no sempre són desequilibris químics individuals; sovint són la resposta lògica a la doble càrrega, la precarietat laboral i la pressió estètica.
Necessitem una medicina que no només ens doni una recepta, sinó que entengui que la nostra salut està íntimament lligada a la llibertat sobre el propi cos i a la conquesta d’uns espais de cura que el sistema encara ens nega.
Associació Taradell Som Dones
