El Nadal d’ara ja no és Nadal. Ja sabem que els temps canvien ràpidament. Això no és una reflexió d’un vell arrugat i rondinaire com jo. És la pura realitat. El bo del cas que l’essència de la festa s’ha potinejat de tal manera que ja no sabem si celebrem el naixement de Jesús o el solstici d’hivern embolcallat per un consumisme il·limitat.
No es tracta de reivindicar vells costums com la tramesa de les postals nadalenques que venien per correu. Els carters tenien una gran feina i moltes d’elles s’amuntegaven en sacs en les oficines i a vegades arribaven setmanes després de festes. No es donava l’abast. Ara les enviem a través dels correus electrònics, especialment whatsapp. Tot és molt més senzill, còmode i barat. El problema és que d’un temps ençà en aquestes felicitacions han anat desapareixent les imatges de Jesús que commemoren tantes i obres pictòriques de gran qualitat.
Ara els bons desitjos d’amics, familiars, bancs i empreses no van acompanyats de cap il·lustració religiosa. Es prefereix triar Pares Noel, si pot ser ben grassonets, imatges blanques d’esquí, rens o paquets de regal ben lligats amb papers plens de coloraines.
Aquest és un exemple, entre d’altres, que il·lustra no solament el canvi de formes sinó l’essència de Nadal que es vol convertir en una festa sense cap transcendència religiosa, com si en un tres i no res poguéssim oblidar el nostre passat, les nostres arrels com a poble. No cal ser creient per retre homenatge a la nostra història amarada de cristianisme amb tot el bo i dolent que això comporta. Com tota vivència humana el cristianisme no ha estat exempt de greus errors. Aquí no es tracta de justificar res sinó de no perdre els nostres orígens i, per tant, de la nostra identitat. A cada poble, a cada llogaret hi ha un campanar que dona testimoni de llegat cristià forjat al llarg dels segles encara que no agradi a alguns tocacampanes.
Els orígens de Catalunya com a nació estan molt lligats als monestirs de Ripoll, de Sant Martí del Canigó o de sant Miquel de Cuixà, aquests dos últims ara en terres franceses. I què dir de Montserrat, el gran far de la cultura catalana? Els que hem viscut el franquisme sabem que gràcies a l’Església catalana la nostra llengua va sobreviure a la persecució. A més de fer el catecisme i les misses en català, l’Església va aixoplugar les poques publicacions que hi havia així com diverses manifestacions literàries. Són molts també els actes clandestins d’associacions, partits i sindicats que es van celebrar en locals eclesiàstics. És cert que l’Església tenia un gran poder i que alguns els va patir. Però aquí no defenso cap doctrina, sinó l’aportació a la nació i a la llengua. Només això, que no és pas poc.
L’islam, a l’aguait
En aquesta època de globalització, de costums importades dels Estats Units, de la pèrdua de la fe, de l’aparició de noves confessions religioses arribades de fora que no segueixen les tradicions occidentals, la no-confessionalitat de l’Estat i la covardia dels nostres polítics formen una amanida que no té ni suc ni bruc. En efecte, sembla que alguns polítics catalans juguin a veure qui amaga més el sentit de Nadal. No volen disgustar ningú amb els pessebres, amb les cançons o amb qualsevol manifestació que ens recordi l’origen d’aquesta celebració. En el fons no són més que uns covards que volen els vots d’una població estrangera cada cop més variada i alguna molt creixent com la musulmana. Es veu que hem d’amagar el nostre tarannà per no empipar la gent forastera. Està be celebrar les festes, xineses o budistes. Però l’islamisme, per exemple, és totalment contrari als valors occidentals i als drets humans.
Ser un Estat aconfessional no vol dir que totes les confessions religioses tinguin el mateix valor. Ens agradi o no els catalans som de tradició cristiana i occidental i alguna altra malda precisament per destruir-nos i implantar les seves creences amb mètodes medievals.
Ens hem ficat la guineu en el nostre galliner i sembla que gairebé ningú no ho vigila. L’islamisme avança a tot drap per tot Europa per tal de destruir la cultura occidental. Països com Suècia que abans eren la meca del bon viure ara són poc recomanables. De fet, tot Europa Occidental es posa en estat d’alerta, especialment en aquestes festes quan no fa gaire temps hi ha hagut atemptats islamistes a molts llocs pel seu odi a la nostra cultura i civilització.
En moltes ciutats grans impera la xaria i s’ha instal·lat el terror en molts barris. Símbols religiosos i nadalencs són abatuts amb gran violència. Tot està programat per a la nostra substitució demogràfica. Ja a l’any 1996 el president d’Algèria Boumedian afirmava “que conquerirem Europa amb el ventre de les nostres dones”, mentre que el líder de Líbia Gaddafi i el turc Erdogan volien que les dones tinguessin cinc fills i no pas tres.
Davant d’aquesta realitat tan crua a Espanya i especialment a Catalunya s’ha implantat el bonisme. Es veu que no s’ha d’emprenyar a ningú. Una forma ràpida de suïcidi col·lectiu, mentre que a Itàlia la primer ministre Meloni els planta cara i assenyala que qui no combregui amb les tradicions italianes ja por fotre el camp. I se la titlla de feixista! El mateix cas que el de Sílvia Oriola.
És per això que és urgent fer fora del Parlament en les pròximes eleccions els partits procesistes i l’esquerra de saló si no volen desaparèixer del mapa ben aviat. No sé si hi arribarem a temps. La gent jove ja us ho trobareu d’aquí uns anys. Segurament ja serà massa tard. Si us plau, abans que tapin les cares de les dones obriu els ulls.
Benvolguts/es:
La vida m’ha ensenyat a no parlar del que no conec. I un servidor he dedicat una vida per Catalunya i d’això sí que ho conec especialment la part de la cultura i sobretot de la llengua. No de les llengües sinó de la llengua que és el que dóna cohesió a un país.
Dit això sí que vull fer unes puntualitzacions respecte a l´article d’avui referents, està clar, pel que tingui de relació amb Catalunya.
1) Nadal. És evident que hi ha una baixada de la festivitat però, un cop més, no és fet expressament sinó que això només passa a Barcelona. La il.luminació, per posar un exemple, fa tristor, fa pena. A Madrid, els qui hi han anat diu que els llums són espatarrants, i donen una alegria que els convida a celebrar ni que no sàpiguen què celebren, però les cares de la gent són més rialleres que les que veiem per Barcelona. Jo sóc vell i em moriré sense haver anat mai a Madrid. Si Déu vol! Ai he invocat la religió!
2) Ben cert que l’església catalana va jugar a favor de Catalunya i a la resistència franquista, com alguna part de la burgesia catalana, fet que no passà ni al País Valencià ni a les Illes. (sempre parlo en general, amb les excepcions que calguin). Doncs bé els Bisbats d´Osona, Solsonès i Gironès van crear la revista Cavall Fort des de 1961 en favor dels infants perquè aprenguessin català. Jo sóc un d’aquests perquè la meva tia va portar el Cavall Fort a casa des del número u.
3) Sóc una persona que mai no va a missa, llevat de casaments, bateigs i enterraments. Però no pas diumenges, els qual aprofito per anar al mercat de St. Antoni. Doncs bé he estat amic de Ll. M. Xirinacs, A. Argemi i Mn. Dalmau. A l’Hospitalet els vaig presentar un llibre seu als dos primers i al tercer que em casés, fet que va fer, a Sta. Maria del Mar, perquè eb sortir vaig fer un acte patriòtic al Fossar de les Moreres amb quasi tots els convidats.
4) Islam. Ja es veu que Europa Occidental està colonitzada per l’Islam per una maniobra que fa temps va ser pensada i que amb les nostres democràcies, aprofitaran per imposar-lo a través de les votacions quan ja siguin majoria. No ho dic jo que no hi entenc sinó que ho vaig llegir. Ara bé, dit això poden passar dues coses. A) Que acabi esclatant una Guerra Mundial que enlloc que sigui per causa política sigui per causa religiosa i sigui entre Occident i Orient o països de religió musulmana. B) Aquí és on em sap més greu. Si tenim en compte que Catalunya Nord es va passar a ser francesos a partir de 1945 quan França va obrir els braços als nordcatalans, amb l’excusa que els va salvar del nazisme alemany, els catalans van accedir com a un mal menor i tot seguitvan parlar en francès deixant de banda el català. És a dir, d´un pretext enemic “exterior” com el fexisme va ser el detonant per cruspir-se Catalunya per part dels “germans” francesos. Aquí anem pel mateix camí. Espanya va omplint d’immigració perquè com més gent més castellà (això ho va dir un President espanyol a M.H. Jordi Pujol el 2020. Diari El Punt/Avui). Senyal doncs, que si van enviant immigració aquesta vulgui o no, no es podrà integrar bo i deixant els catalans com a minoria dintre de casa, per primer cop a la història. I per què ho dic? Doncs per seguir l´exemple anterior. Quan l’Islam sigui a punt de ser majoria a l’estat i doncs a Catalunya (suposo que a Europa també, però per nosaltres és en segon terme), llavors serà quan vindran els “salvadors” espanyols a dir-nos que ja sigui a través d´alguna guerra entre civilitzacions o un tercer esdeveniment, si els catalans ja accepten Espanya i fem tots plegats una sola nació, doncs “anirem molt bé” perquè serà la manera d´acabar “con el problema catalan” i com que la majoria de gent ja no serà catalana, doncs no tindran cap problema per fer ja la unió de Catalunya amb Espanya, car sempre ens “protegirà” i la gent que hi seran, granment de parla castellana i/o espanyola ho trobaran la mar de normal. I doncs passarà allò que els catalans rucs van dir-me a la transició: si Franco no ha pogut acabar amb el català, els seus fills no podran. Doncs bé allò que Franco, criminal espanyol de primer ordre sanguinari va encetar, els seus fills ho culminaran. Per això és fa realitat allò que aquí tot el que tenim d´avançats ho tenim de vençuts.
5) Malgrat tot, sempre vull creure en qualsevol cosa per no morir-me com a espanyol. Sense cap broma un servidor només espera la profecia de Deulofeu, com l’única porta de poder viure lliurement i civilitzada. Perquè a cada conflicte internacional, s’obre una nova oportunitat per Catalunya. Sempre i quan, és clar, els líders catalans sàpiguen jugar-la. Per això l’única sortida que tenim és la independència si volem ser una nació, amb virtuts i defectes, que perduri al llarg del temps.
Això és tot. Hi ha força pensaments i possibilitats que he anat veient, llegint i deduint i amb Catalunya poc m’equivoco no per res sinó que intento veure-hi la lògica desapassionadament. Però algú no creu que Espanya treballa matí, tarda i nit per acabar d´exterminar-nos? I des del 2017, d´una manera desaforada i doncs utilitzaran tot el de dins i el de fora per culminar l´obra de colonització. Només depèn de nosaltres deixar-nos absorbir.
Tots som avisats.