Carta a Amnistia: benvinguda al món

Benvolguda Amnistia,

T’escric quan encara ets al ventre de ta mare. O sigui que encara falten moltes setmanes per veure si veuràs la llum, si patiràs un avortament, una cesària o una cosa semblant. Abans es deia que sempre es coneixia la mare de la criatura i no sempre el pare. Però ara amb les noves tècniques de reproducció tot ha canviat. D’entrada el teu pare és Puigdemont, el teu padrí Sánchez i el teu tiet Junqueras . I tu ara mateix vius en un ventre matern llogat som són les Corts espanyoles. Aquest ventre segur que viurà molts sobresalts durant el procés de gestació per part de la dreta i ultradreta que no volen pas que neixis. D’aquí ve la meva preocupació per les coses que et puguin passar durant la gestació en aquest ventre de lloguer que són les Corts.

És de sentit comú que els metges tinguin la darrera paraula quan es tracta de vetllar per la salut d’un infants encara no nounat. Però has de saber que Espanya l’última paraula la tenen sempre els jutges i/o els bisbes. És increïble, oi? Doncs, és així. Els jutges han heretat del règim franquista la potestat d’opinar i de decidir sobre tot. Si abans els catalans havíem de témer les ocupacions militars espanyoles ara en fan prou amb el seus aparells judicials poden deixar en un no-res les engrunes de poder que ens concedeix l’Estatut i que poden reprimir-nos sense com va ni com ve quan els vingui de gust. Diuen que Espanya és un Estat democràtic. Llàstima que hi hagi tan pocs demòcrates sobretot tot en les cúpules dels encarregats d’impartir justícia. El cas és que a nosaltres ningú no ens defensa de la injustícia espanyola. Ja sabràs que aquestes últimes setmanes hi ha hagut grans manifestacions contra tu a Madrid amb greus aldarulls al carrer, però no passarà res. Aquí en vam tenir alguns durant el procés i als autors se’ls va aplicar la llei antiterrorista. Molts dels teus parents i amics encara són a la presó, a l’exili o estan pendents de ser jutjats . Le llei de l’embut.

Pel que fa als bisbes la situació encara és més surrealista. Resulta que un dels punts forts de l’Església és anar en contra de l’avortament. Però s’escau aquí que els bisbes espanyols veuen de bons ulls que a tu et facin avortar. O sigui que això d’avortar està malament, excepte si afecta a catalans. Ja una pancarta en una de les moltes manifestacions contra tu deia que “Dios es español”.I fins i tot alguns han resat rosaris per la unitat d’Espanya. Vet aquí que tens un panorama poc engrescador. Si arribes a veure la llum ho faràs a Madrid. Ara mateix no hi ha cap més alternativa. Amb tot, esperem que vinguis ben aviat a casa. Ah!, si tens alguna mala deformació de naixement per tantes tensions exteriors que haurà de suportar la teva mare d’encàrrec cal dir aquí tenim bons metges. Ells són els encarregats de mirar per la salut dels ciutadans i no els jutges i bisbes.

Com que mai no plou a gust de tothom, a casa nostra hi ha indepes que tampoc no els agrada l’acord, perquè creuen que és una concessió o rendició. Vatua l’olla! Mai cap català havia tingut el poder que té ara Puigdemont .La clau per governar Espanya és a les seves mans. Per tant, cal aprofitar aquesta oportunitat per crear estructures d’Estat, que són molt més importants que uns traspassos o condonació d’una part del deute. Tants caps tants barrets. Es diu que allà on hi ha dos bascos formen un cor i allà on hi ha dos catalans creen tres partits. Som així, però ben lluny de la violència de la casta madrilenya que no vol perdre els privilegis aconseguits des de fa segles.

Els primers mesos o potser més, si és que finalment veus la llum, encara el teu pare Puigdemont viurà a l’exili i no podrà tenir cura directe de tu. Tampoc no ho podrà fer el teu padri Sánchez que tindrà altres ocupacions i tampoc no és una persona de fiar. Ja pots estar contenta si et regala la mona de Pasqua. I no diré ara allò tan fàcil de pensar que ens farà la mona i santes pasqües. Mentrestant, viuràs a cura de la família Democràcia, formada per molta gent catalana amb tarannàs ben diferents però que et voldran. No en tinguis cap dubte.

En fi, desitjo veure’t al més aviat possible. Segur que seràs una persona maca, joliua i escotorida com deia la meva tieta Carme de Viladrau amb aquest català tan genuí que perdem a gran velocitat. Amnistia, t’espero! Amnistia, t’estimo!