Inici Opinió No podem tenir ni el nostre sentit de l’humor

No podem tenir ni el nostre sentit de l’humor

0
COMPARTIR

L’humor és una cosa seriosa. És un tret característic dels humans que no tenen altres espècies animals. L’humor ajuda a passar la vida i a no prendre’s les coses a la tremenda. Cada poble, en general, té el seu sentit de l’humor, forjat al llarg dels segles. Passa, però, que els mitjans de comunicació han trabucat la realitat i n’han creat un de propi. Recordo que durant el franquisme els pocs programes d’humor de TVE servia per fer mofa i burlar-se de col·lectius com negres, dones violades, prostitutes, gais i tota mena de gent desvalguda. Per fortuna el temps ha canviat i ara aquests grups gaudeixen de més protecció.

Els catalans també tenim el nostre sentit de l’humor, que no és per res “mu salao”. TV3 ens ha fornit i ens forneix a tort i a dret tota mena d’espais humorístics. Només cal recordar que el programa “Polònia” ja té una existència de gairebé dues dècades. Se’n riu del mort i del qui el vetlla, especialment dels polítics. S’ha volgut exportar a la televisió madrilenya, però no ha estat possible. Els seus polítics tenen la pell molt fina. I sort que els de la capital en tenen, d’humor! Però, és clar, menyspreen l’humor català. Fins i tot això ens volen fotre.

Com ja deveu saber ha esclatat la polèmica fa uns dies sobre un gag humorístic d’un programa de TV3 sobre la Virgen del Rocío. Un programa que ha fet esquinçar les vestidures de la Junta d’Andalusia, entitats andaluses a Catalunya, l’espanyolisme caspós i fins i tot els bisbes catalans. Potser més que bisbes catalans n’hauríem de dir bisbes espanyols a Catalunya.

Un cop més s’ha posat en joc la llibertat d’expressió. Quins en són els límits? Vet aquí un tema polèmic, bé que legalment podem acudir a l’article 510 del Codi Penal que afirma que “el delicte d’odi no es pot estendre a meres provocacions o idees que simplement molestin, qüestionin, menyspreïn o ridiculitzin idees o expressions d’un grup antagònic a l’emissor”. En aquest cas ja es veu que es pot tractar d’una poca-soltada, però no d’un delicte d’odi que comporta penalització. Se’ns dirà que mai no es fa befa de l’islamisme. Recordem que alguns companys del setmanari satíric francès Charli Hebdo ho van pagar amb la vida. Per fortuna, el catolicisme ja ha superat els temps de la Santa Inquisició. Sembla com si alguns volguessin recular a segles passats.

Bo i admetent que col·lectius andalusos puguin sentir-se empipats, no s’acaba d’entendre–o potser s’entén massa–com les burles a polítics catalans i al català en moltes parts de l’Estat no produeixin una reacció semblant quan hi ha les “chirigotas” de Cadis contra Catalunya o la crema d’un ninot que presenta a Puigdemont en alguns pobles o algun acudit de la televisió andalusa que ens tracta de lladres als catalans. En puc donar fe perquè ho he vist. En algun cas es vesteix de “fiesta turística”. Cal preguntar-se què passaria si aquí organitzéssim una festa semblant amb la crema de ninots amb les imatges de polítics espanyols, de jutges o de la casa reial. Oi que tots sabem què ocorreria?

Com també era previsible els de la Cope, aquesta emissora de ràdio dels bisbes espanyols que té per missió atiar l’odi contra tot el que faci olor de català ha tractat de sucar-hi pa. Ja sabem que Déu és espanyol i el castellà és la llengua divina. Deu ser que això de maltractar els catalans pot ser premiat amb indulgències plenàries per aplanar el camí cap al cel. Un dels seus destacats comentaristes ha afirmat que si poguéssim els catalans tancaríem els andalusos en una presó. Home, el que sabem que milers i milers d’ells han hagut de marxar de la terra per l’asfíxia econòmica per part dels “señoritos”. I encara ens els volen fer servir d’ariets per anar contra nosaltres! Curiosament una de les persones més estimades a Catalunya és Gavi, el jugador andalús del Barça i també un dels més odiats a Espanya

Aquesta doble vara de mesurar l’humor segon en quin territori es produeix no és patrimoni d’Andalusia. També a La Rioja es veu que se suma a la festa i per Setmana Santa han cremat figures de polítics catalans en una “fiesta” per castigar “traïdors”. Ha estat un dels llocs que més van fer el boicot als productes catalans en ara no fa molt. I aquí som tan rucs que consumim més vins de La Rioja, un 20,3%, que no pas catalans. Curiós, oi? Com sempre, cornuts i pagar el beure. La “fiesta” espanyola de burlar-se de tot el que sigui català continua i continuarà. Segur.

Amb tot, els programadors del gag sobre la Virgen del Rocío han plantat cara als detractors. Això és el que cal. Hem d’aixecar el cap. Res de submissió.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments