La suposada ‘dona ideal’

Per

15 setembre 2022

Sanna Marin, la primera ministre de Finlàndia, s’ha sotmès a un test de drogues per “netejar la seva reputació” després que es fes públic un video en el que ballava i es divertia amb les seves amigues en una festa en una casa privada.

Per embrutar la reputació d’una dona només cal dir que a ella li agrada passar-s’ho bé, que té desitjos, que té vida més enllà de les qüestions domèstiques. Per insinuar que una dona és poc professional només cal parlar del seu escot.

Les dones sempre hem estat sotmeses a un escrutini de la nostra figura pública des d’una perspectiva totalment masclista i misògina, havent de tenir cura del físic, com ens vestim, com ens comportem i sobretot, com ens divertim.

És possible que la dona que volen que sigui la Sanna Marin no existeixi. Tal i com diu Virgine Despentes a “Teoria King Kong”:

“Perquè l’ideal de la dona blanca és seductora però no puta, ben casada però no a l’ombra, que treballi però sense massa èxit per no esclafar el seu home, prima però no obsesionada amb l’alimentació, que sembli infinidament jove però sense deixar-se desfigurar per la cirugia estètica, mare realitzada però sense estar desbordada pels bolquers i les tasques de l’escola, que tingui cultura però menys que un home. Aquesta és la dona feliç que ens col·loquen davant dels ulls i a la que hem de fer l’esforç d’assemblar-nos, però resulta que mai me l’he trobat enlloc. Inclús és possible que no existeixi.”

Haurem de revelar-nos una vegada i una altra contra aquesta mentida, contra aquesta no existència, contra la criminalització de l’alegria, perquè si la vida ha de ser alguna cosa és deliciosa amb la gent que vulguis i de la manera que vulguis.

Recordem que en lo contrari és on resideix el masclisme i patriarcat més caspós i no ho podem deixar passar.

Al mes d’agost han estat assassinades 3 dones: