Inici Opinió Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure

Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure

0
COMPARTIR

Sol, solet, vine’m a veure que vull aire net.

Arribats a l’equador del mes de juliol, escric en un d’aquests dies rúfols i refrescats per una tamborinada de tarda que s’allarga nit enllà i fa que, fins i tot, ens posem jersei un cop despuntat el nou dia.

Arreu, el covid, s’acarnissa ara sobre un jovent que, valga’m Déu ser-ne part, porta massa temps confinat en els moments on la vida et demana gresca i sociabilitat.

Jo, de casa estant, m’ho miro des de la distància del vacunat cinquantí que a voltes vol ser jove i recorda Can Grapes o el Maricel, però que ara no surt pas tant com en aquells anys de vida jove.

I, com fem els que anem creixent, torno a giravoltar la lletra i perbocar el text per enlairar-me a la teulada de casa.

Sobre les teules de llevant, encarades lleugerament al sud-est, deu plaques solars alimenten un inversor i baixa fins al punt de llum on, si uso energia, el sol me la dona i, sinó l’uso, se’n va a la xarxa, convertint la meva llar en una modesta i ínfima central elèctrica que es creu prou necessària com per netejar el món d’energies fòssils i periples.

El Planter Solar 2, compra col·lectiva llançada per Som Energia, la cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre, ha estat el marc idoni on ens hem fet un lloc per tal de disposar d’aquesta instal·lació que, des de la mirada capitalista, ens estalvia alguns euros de la factura de la llum; i, des de la mirada ecològica (si es vol dir així), posa un granet de sorra per netejar el món de pol·lucions i contribuir a aquesta cuita al sol que potser ajudaria, fins i tot ,a reduir algunes fonts de malaltia com, qui sap si, el mateix covid que ara ens tenalla.

Ara com ara, i després de la instal·lació de tot plegat, no puc estar més que satisfet i és per això que, aprofitant la finestra d’opinió oberta a Taradell.com, somnio amb un Taradell farcit de plaques solars a les teulades de cases i edificis d’habitatges, que facin de la nostra vila un exemple d’autoconsum i producció d’energia renovable, encara que només sigui per l’estalvi econòmic de la butxaca que, en pocs anys, té qui fa la inversió inicial de la instal·lació.

De fet, és un petit somni congriat a la vora del foc de Can Grapes, ja fa un bon grapat d’anys. Un somni que, ara si, sembla més a prop que mai de fer-se possible. I és per això que, si voleu, podeu deixar als comentaris els vostres dubtes, suggeriments o neguits, i, en la mesura humana que em sigui possible, aniré responent com a granet de sorra que adquirits uns mínims coneixements sobre els fòtils, estris i mecanismes que permeten produir energia i autoconsumir-la sempre que el sol ens il·lumina (fins i tot, filtrant-se entre núvols, tu!).

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments