Inici Actualitat Com és anar a teràpia? (Mites sobre la psicologia)

Com és anar a teràpia? (Mites sobre la psicologia)

0
COMPARTIR

Tothom ha sentit a parlar dels psicòlegs, però fins a quin punt es coneix realment quina feina es fa en un procés terapèutic, quin és el rol del professional que hi ha assegut al teu davant? Què és el que s’ha d’esperar d’un psicòleg? 

Amb aquesta incertesa apareixen dubtes i, fins i tot, pors. És per això, que amb aquest article intentaré recollir alguns dels mites que hi ha sobre les teràpies. 

  • És bàsic anar al psicòleg, però la feina encara s’ha de començar a fer. L’objectiu general de la teràpia acostuma a ser aprendre estratègies per gestionar les emocions de la manera més adaptativa possible. Però per poder arribar a aquí cal obrir-se, cal afrontar reptes,  observar i analitzar algunes situacions doloroses. No és estrany que al llarg de les primeres sessions aparegui una sensació de malestar, fins i tot ansietat, que fins al moment no teníem identificada. A vegades, començar un procés implica tornar a connectar amb un mateix i, per tant, sentir tot allò que fins ara havíem evitat o ignorat.
  • No hi ha un click on canviï tot. La teràpia és un procés i, com a tal, té els seus daltabaixos, els seus retrocessos i els seus passos endavant. No hi ha una solució única ni un moment on aparegui una fórmula miraculosa. 
  • El psicòleg no et diu què has de fer. Les converses que hi ha a la teràpia s’utilitzen per observar d’on venen els emocions, com t’afecta el que estàs vivint, què fa que determinada situació interfereixi més o menys en la teva vida. No et donarà les respostes, sinó que et farà les preguntes perquè tu puguis trobar la teva pròpia resposta. 
  • El psicòleg no llegeix la ment. La teràpia anirà sobre allò que tu vulguis comentar, no sobre aquelles coses que pensis i no comentis.
  • No prescriu medicació. Els psicòlegs no som metges, per tant no podem receptar medicació; tot i això, en aquells casos que sigui necessari, pot ser molt bona idea realitzar teràpia psicològica juntament amb l’ajuda de psicofàrmacs (receptats per un psiquiatra) que poden ajudar en moments puntuals. 
  • La teràpia no ha de durar per tota la vida. El procés de creixement i aprenentatge vital sí que dura tota la vida; en canvi, en un procés terapèutic s’estableixen uns objectius, s’analitzen els progressos, fins que s’arriba a les fites pactades. De forma conjunta, psicòleg i pacient, van observant quina és la freqüència de les visites i quan es pot donar per acabat aquest procés terapèutic. 
  • El psicòleg no pot dir-te el mateix que un bon amic. És molt important tenir amistats amb confiança, però no és comparable a l’ajuda professional. La visió és externa i l’objectiu no és aconsellar, sinó acompanyar a la persona a observar-se i caminar cap a l’autoconeixement per tal de ser conscient de les eines de les que disposa.
  • El temps no és la cura de tot. El temps i ser pacient és necessari en el progrés de la teràpia, però si no gestionem o afrontem aquelles situacions que ens generen malestar a l’espera de que amb el temps es solucioni, és molt possible que només serveixi per fer-ho crònic. 
  • Anar al psicòleg no és ser dèbil o estar boig. Tothom té problemes, però només aquells que són capaços de reconèixer-los i acceptar-los tenen la valentia necessària per afrontar-los. 

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments