Una votació diferent era possible?

La cobertura informativa d’una jornada electoral es pot fer molt pesada i feixuga. Fins que no surten els primers resultats, acaben sent pràcticament 12 hores explicant cues, participació, anècdotes, veient candidats que voten… Diumenge, era diferent. De fet, a Catalunya, ja estem acostumats a votacions diferents, però, en el cas d’aquest 14-F, tenia la peculiaritat de votar en plena pandèmia i tot el que això comporta.

Per tant, la cobertura informativa de diumenge era necessària i tot el que va passar durant el dia tenia la seva rellevància. Ara bé, de tot això ens en vam oblidar de seguida que vam tenir resultats. Així que, ara, que ja els hem paït, potser és un bon moment de tornar a mirar enrere i reivindicar que no s’ha parlat prou de com vam votar, gràcies a la bona organització dels municipis, i, sobretot, no s’ha parlat prou dels pràcticament 25.000 valents i valentes que van ser escollits per formar part de les meses, 24 dels quals a Taradell.

Aquest cop, dirigir una mesa electoral no era fàcil: testos d’antígens, mascaretes, pantalles, distància, guants, passar fred perquè hi hagués bona ventilació als locals… I no devia ser gens fàcil l’hora de 7 a 8 del vespre, reservada a votants contagiats i contactes estrets. D’una banda, hem vist imatges de membres de meses equipats com astronautes i, de l’altra, alguns a qui només van donar una simple bata verda, com va ser el cas de Taradell. 

I veient tot això jo em pregunto com és possible que no es trobessin altres maneres de votar, tenint en compte que, des de fa un any (des d’abans de la pandèmia!), sabíem que tard o d’hora acabaríem a les urnes. Als membres de les meses se’ls ha sotmès a uns riscos que, des de fa un any, ens diuen que hem d’evitar. Per què, per un cop, no es recorria a voluntaris per constituir les meses?

Ara també lamentem la baixa participació, però molts electors en quarantena van preferir quedar-se a casa perquè no trobaven lògic sortir de casa o els feia cosa sentir-se assenyalats a l’hora de votar. Cadascú ho porta com vol o com pot. Per exemple, no se’ls podia recollir el vot a casa seva? I tres quarts del mateix amb les residències. De debò no es podien haver habilitat urnes mòbils? 

El cas és que vam acabar votant gràcies a l’esforç dels escollits de les meses, el bon comportament dels electors i la bona organització dels municipis. Al final, la sensació és que, des de fa un any, els ciutadans s’han anat adaptant a cada situació i, en general, han donat exemple. En canvi, en tot un any, la classe política no ha estat capaç de trobar altres fórmules per votar. Com es combina tot això? 

En definitiva, no s’ha parlat prou de tots els que van fer possible que les eleccions, malgrat tot, anessin tan bé.