Inici Opinió Confi(nad)ament, escriurem ratlles curtes!

Confi(nad)ament, escriurem ratlles curtes!

0
COMPARTIR

Intentava fer memòria del darrer escrit que havia enviat al bo d’en Joan i no he tingut manera de recordar-ho. Per això, he anat a puesto i he vist que era per Santa Llúcia. Déu n’hi do! Per tant, em toca començar per desitjar-vos que hagueu passat la millor entrada d’any possible. Una entrada d’any que, com tot enguany, s’ha viscut de manera diferent i molt possiblement de manera molt més íntima del què ens és habitual. 

Però no és ben bé aquest el camí que pensava seguir en aquest escrit. De fet, la base de tot plegat és més la manca de memòria que no pas aquest agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l’interior de les cèl·lules d’un organisme hoste, que en aquest cas, som nosaltres mateixos. Mira que en som d’hospitalàries les persones, tu!

D’aquesta qüestió però un sol apunt final: El record per totes aquelles veïnes i veïns que han rebut la procreadora visita del remenut, i un desig de cures per a tothom que hagi arribat fins aquí.

Com deia, la manca de memòria és el que més agraeix el missatge que, regularment, m’arriba de part de la Biblioteca en aquestes dates. Un missatge que em recorda que el món no s’atura i que toca començar a sembrar la parsimoniosa llavor poètica que, amb el bon fer de les nostres bibliotecàries de capçalera, celebrarà la primavera a partir del 21 de març.

L’Abril Poètic és una iniciativa sublim, un projecte que et fa rodar el magí per escriure ratlles curtes, com en deia Salvador Espriu d’això de fer versos, car creia que no era pas poeta, com crec que no ho sóc jo. Però el més engrescador, per algú que té el deix d’escriure, és la nova fesomia que et trobaràs en entrar a la Biblioteca: Com presentaran la poètica local, aquest cop?

Llegeixo que el primer abril poètic va ser cap al 2003, any amunt, any avall. I em costa recordar si jo hi era present en aquells temps on, si la memòria no em falla, em dedicava a escriure caminades a la Revista Taradell i inaugurava El Cau de l’Ós Bru de Taradell amb la mateixa voluntat. I és que ja fa força anys que ma mare i un servidor fem part d’aquesta facècia.

En qualsevol cas, siguis més jove o més ancià, et creguis escriptor o tuitaire, poc necessites per participar en aquest esclat de poesia que vivim a la primavera tardellenca

No te n’estiguis! Escriu quatre ratlles, mira-te-les de lluny i, en acabat, envia-les a la Biblioteca per gaudir del plaer de veure’t exposat a l’entrada de la llar de les lletres de la nostra vila.

Vinga! Va! No et faci mandra, tens temps fins a l’1 de març  per acompanyar-m’hi aquesta vegada. 

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments