Inici Opinió Santa Llúcia ens conservi la vista

Santa Llúcia ens conservi la vista

1
COMPARTIR

Recordo l’àvia Maria. L’àvia Maria i el fred intens. El fred intens d’una llar sense calefacció i amb alguna estufa amb rodes que portàvem d’una habitació a una altra per escalfar-la i escalfar-nos.

És curiós com Santa Llúcia l’associo amb l’àvia Maria i no pas amb l’avi Josep, tot i que era el seu aniversari i ambdós eren vius en aquells tres primers anys de recuperada Fira que, sempre recordo en aquell paradís que va de la Tomba a Can Madriguera i que té el seu cor entre la bella capella i la font de les poesies.

Recordo les vigílies dins la capella, fred intens i l’àvia passant el Rosari.

Recordo l’endemà, sortint de missa, coca i llonganissa i un traguinyol de vi dolç.

I, recordo, a la tarda, entre parades, a la Plaça d’en Gili, una foguera, graelles i torrades amb botifarra de franc.

Enguany, la Fira hagués fet 45 anys, però els haurà de fer l’any vinent, doncs ara toca fer-nos els ofesos i no veure ningú que no sigui del què en diuen la nostra bombolla. I no ho dic pas en mode crític, car penso que tot es fa a fi de bé i que, si més no, podrem posar el pessebre, com mana la tradició, en aquesta assenyalada data.

La meva memòria, si atenem als anys on fujo, es remunta a les tres primeres edicions d’aquest esdeveniment que, curiós és el record, comença en la freda calidesa de la bombolla del pis de Can Pep, i els seus enyorats veïns, s’endinsa per retalls d’aquelles
primeres fires que jo veia gegants, tot i que, segur, que eren més migrades de parades que les darreres, que les d’ara..

Anys a venir, la Fira ha estat l’inici del Nadal. L’espai on trobar els tiets de la Casa Nova, algun cosí del mateix mas, la tieta Montserrat i el tiet Miquel que, tradició feta, tornaven a Taradell Fira sí i Fira també, entre mes, per la loteria que, Santa Llúcia, proveïa tan bé. La Fira ha estat també el lloc on tenir Calendari per tot l’any i on adquirir algun d’aquells licors que fa un bon jan maridat amb una de les noies de Ca l’Oliaire, tot queda en l’entorn familiar, com aquesta Fira tan nostrada.

Enguany, trobarem a faltar la Fira, la Fira i la campana, la campana i la botifarra, la botifarra i el licor, el licor i els retrobaments, els retrobaments i la tieta Carme, la tieta Carme i l’àvia Maria, l’àvia Maria i, mancats de pastanagues, que Santa Llúcia ens conservi la vista i ses devotes cosidores ens filin el fil que ens meni, per fi, a la 45a. edició, aquella que, enguany, no podem gaudir, però que pot ser bon motiu per enfilar records com els de les joves modistilles de Taradell que, en temps més reculats, es guarnien amb barrets de paper, potser per commemorar el dia de sa patrona, potser per emular una tradició de Barcelona.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

1 Comment
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Dolors Sañé

Doncs sí Lluís, aquest any ens quedem sense la Fira i la lotería i segons tinc entès també ens quedarem sensa poder fer la visita dintre la tant nostra capella de Santa Llúcia. No sé imaginar aquell día, sense poder anar a veure la Santa, i tenir un momment de pau i d’intimitat amb ella per tenir-hi una petita conversa i demanar-li un any rere l’altre, que ens conservi la vista a la nostra família, que tant ens convé. Espero de tot cor, que això no ens ho tigui en compte, i no s’enfadi amb tots nosaltres, i que segueixi… Llegeix més »