Quan m’he posat a escriure m’han sortit quatre pàgines, una per dècada de Rupit-Taradell. M’ha tocat doncs fer-ne una reducció. Començo felicitant al Centre Excursionista de Taradell “el CET”, i a totes les persones que han mantingut i mantenen aquesta caminada. Una caminada que es va adaptant als temps que vivim, una marxa que ha sabut combinar la velocitat dels atletes sense perdre la tradicional parsimònia dels caminadors.
Segueixo per dir que la caminada envelleix com el bon vi, amb una salut de ferro i una capacitat d’adaptació que mostra que hi ha força caparrons rumiant al darrera. I és que, des de la Rupit del 2010 he pogut copsar alguns canvis que, ja em corregireu si
l’erro, són:
– en el sistema de control de pas, un sistema que, a més a més, m’ensumo que encara anirà un xic més enllà en la propera dècada, però que, ara per ara, utilitza les tecnologies i ha abandonat l’enyorat cartronet a segellar.
– en la ubicació dels avituallaments que crec que han millorat fins i tot les distàncies entre ells, essent més evidents als espais de Tavertet, La Riba i Vilanova de Sau, on tenir-los sota cobert és de molt bona previsió, i de Sant Julià de Vilatorta, on el Parc de les Set Fonts alleugereix l’endrapamenta del dinar que era tradicionalment dalt del Castell. Hasta em sembla que hi vaig pujar més ràpid amb les energies de caldo, botifarra i traguinyol de vi!
– en el recorregut, on la feina d’aquests 9 anys ha estat més de gourmet, com passa en el, crec jo, nou recorregut que enlloc de pujar a les antenes per asfalt, et fa passar per un caminet boscà, que fa el tros més agradable.
No és pas voluntat d’aquest escrit esdevenir notícia, car això ja ho ha fet el bon periodisme del Taradell.com, sinó mostrar lo viva que es conserva la caminada després de 40 anys, i esmentar, si més no de passada, el gaudi de la natura, l’esforç, els records i el patiment d’una sola persona d’aquest tsunami vital que és la Rupit, una activitat que comença ben d’hora ben d’hora i que, si ets al moll de l’os de l’organització, acaba ben tard, ben tard.
Com deia, el repàs aprofundit m’ha ocupat quatre folis sencers i aquí només es tracta de fer un tastet breu i potser més impersonal de tot plegat. Per això, si vols aprofundir en les vivències d’aquest passat 17 de novembre, et deixo l’enllaç a l’inici d’un escrit que se m’ha vingut de titular-lo: “Una Rupit – Taradell de XL” – http://eldesertorocasional.blogspot.com/2019/11/una-rupit-taradell-xl-1-de-4-abans-de.html
