Taradell, poble llegit

Avui és 12 de setembre de 2019 i això, a Catalunya, marca el final de l’estiu escolar i l’inici d’un nou curs.

A Taradell, hores d’ara, hi ha famílies que pugen a Les Pinediques, n’hi ha que van al Sant Genís, n’hi ha que baixen al Gurri i, fins i tot, n’hi deu haver que se’n van fora del municipi per a fer els primers estudis obligatoris.

Avui, mentre escric, hi ha alumnat que inicia estudis per primera vegada )quins nervis!), n’hi ha que els inicia a escola bressol –i aquí em perdo amb l’esdevenir de La Baldufa i La Xarranca, ja
que la meva mainada ja és gran i tendim a veure el món des de les nostres circumstàncies-.

M’enlairo, doncs, per damunt les cases del poble i, potser admiro, potser no, els dos dinosaures arquitectònics que, a llevant i ponent de Taradell, li donen sa fesomia moderna. A Ponent, l’Espai d’Aigua i Salut que, en els seus inicis, havia de ser la desitjada piscina coberta, però que resta com quelcom únic i diferent que, suposo, fa les delícies de la gent de Taradell. I a llevant, l’Institut: L’Institut de Taradell. Una edificació de dimensions descomunals que, enguany, ha quedat petita per l’alumnat que hi és matriculat. I és que 505 alumnes són una
barbaritat!

505 alumnes que han obligat a afegir mòduls prefabricats al monstre escolar, al complex educatiu que atrau jovent de Taradell i d’altres poblacions veïnes. La xifra, com es pot desprendre de l’exclamació prèvia, no és gens trivial, car suposa el 8% de la població del municipi i això, de ben segur, trastoca la vida quotidiana d’un poble de carrers estrets i rondes inacabades.

Comença doncs un nou curs escolar i, quan l’escrit arribi al bloc, ja farà uns quants dies que haurem reviscut el retorn a les rutines, l’encaix en les agendes familiars de les anades i vingudes de les escoles, dels mètodes educatius innovadors (o no), de les vivències als patis d’escoles i instituts, de mestres vocacionals intentant aprendre de les criatures, mentre els donen educació i, allà, a llevant del municipi, aquest Institut que, emulant la nostra església, acull un nombre d’alumnes que, a ulls de vellot, sembla descomunal. I més, si el veiem des de les portes de la memòria dels nens de l’Estudi Vell o de les nenes de les Monges. Alumnat
d’aquelles escoles on els nostres avis, els nostres pares potser, van aprendre de lletra amb mètodes que, avui per avui, ens resultarien ben estranys i poc adequats, per dir-ho fi.

Bentornats i bentornades, pues, a les escoles i instituts de Taradell, sobretot als equips de professionals i voluntariat que els fan rodar. I que el curs que comencem us sia profitós, agraït i
entranyable, alumnat i famílies incloses, en aquest segon cas.