Surto del festival a les petites i amb aquell pas banderejant que porten cowboys i mariners després dels llargs viatges. La nit de dissabte ha estat tan màgica com la del divendres viscut en un local perdut pel Poble Espanyol barceloní. Aquell indret falsari que serva, en format promocional, l’esvelta planta del nostre campanar més romànic i tradicional. Tan tradicional com els resultats a les eleccions de Taradell, si més no, des que aquestes van esdevenir terreny abonat per als partits polítics conformats.
Començo pel jump in the line weekend de manera volguda i interessada, ja que, des de la modesta opinió d’un ex-membre de llista d’Esquerra a Taradell, el jump in the line, salta a la ratlla o, per fer-ho més mediàtic, saltant la valla, és el titular que em sorgeix per parlar dels resultats d’aquestes eleccions. Unes eleccions on el veïnat taradallenc ha mostrar una notable maduresa democràtica, la maduresa de saber diferenciar el vot entre dues eleccions que comparteixen mesa: europees per
Puigdemont i municipals per Cabanas.
Saltem una línia, passem pantalla i comprovem com, l’apropament d’Esquerra a la governació de Taradell durant el darrer mandat, ha estat un encert o, si més no, ha servit per a que la gent vegi que, des d’Esquerra, també es pot governar.
De fet, aquest 9 a 4 capgira la tradició i dona a l’equip encapçalat per la Mercè Cabanas una còmode majoria per conformar govern monocolor. Ara bé: serà aquesta l’aposta d’Esquerra? O optarà per repetir, però a la inversa, el pacte independentista de la darrera legislatura municipal?
En aquest sentit, deixeu-me exercir de politòleg atípic i donar una dada que pot ajudar a llegir la fesomia política de la nostra vila: Esquerra disposa del 47% del suport de les persones cridades a les meses electorals (enfront del 36% de suports obtinguts per la llista d’en Lluís Verdaguer a les eleccions d’ara fa quatre anys).
Que no t’ho creus? Doncs posem-hi números pel 2019 i vosaltres mateixes podeu fer l’exercici per al 2015 i anteriors.
A Taradell, hi havia 4.929 veïns i veïnes cridats a les urnes, un 47% dels quals ha optat per la llista encapçalada per la Mercè (2.312); un 25% ha optat per quedar-se a casa (1.243); un 24% ha escollit l’equip d’en Santi (1.176); i un 4% ha optat per
visibilitzar, amb altres opcions de vot (inclosos blancs i nuls), la seva discrepància amb tot plegat (198).
I això: Que l’alcaldia aplegui el consens de gairebé el 50% de la població adulta de Taradell, és un caramel molt difícil de mastegar, ja que dona sobrades raons per a fer la teva, però t’allunya de la voluntat de governar amb una mirada col·laborativa i de base popular com la que, crec, ha esgrimit la llista que més ha seduït al veïnat de la nostra vila.
Sigui com sigui, i especulacions de vell setciències a banda, no vull marxar de la vostra pantalleta, sense encaixar una forta abraçada virtual amb en Santi, pare novell i bon jan, a qui vàrem conèixer sota el paraigua d’en Toca-sons i que, tot i la bona campanya realitzada, no ha pogut amb els nous aires que el poble ha demanat a través del seu vot. Esperem, i n’estic convençut, que seguirà essent motor cultural d’aquesta vila que ens fem nostra, de tots i totes les que la portem al cor, al cor d’una vila que ha fet història en escollir la seva primera alcaldessa i, tot i que 80 anys són molts anys, rememorar aquell alcalde que, afusellat per un règim que sembla que reviscola, ha estat en el record de força de la gent que és en l’entorn d’Esquerra al nostre municipi. Felicitats a tothom i, ja ho sabeu: a debatre en els comentaris, si voleu.
