Inici Opinió Maleït aparell del dimoni

Maleït aparell del dimoni

0
COMPARTIR

Segur que molts dels que em llegiu els articles que publico de tant en tant, així com els que no ho fan maimai, porteu a la butxaca un aparell electrònic amb multitud d’aplicacions i efectes. Els vostres records segurament hi són emmagatzemats en forma d’àlbums fotogràfics i les dades de tots els vostres contactes personals hi estan endreçats en una llista més o menys llarga.

Com haureu endevinat, em refereixo al mòbil, aquest aparell que gairebé serveix per a tot, fins i tot per a trucar. Opino que és la versió contemporània d’aquelles navalles multiusos, de color vermell, que tenien a banda de la ganiveta per tallar, una quantitat infinita “d’aplicacions”. Tot depenent del model posant l’ungla en la ranura corresponent, podia sortir-te una forquilla, una llima per les ungles, un tirabuixó, o sacatapos com en deia la mare, un obre llaunes, unes tisores, un obre ampolles…

Diria que tots hem viscut alguna vegada el cataclisme de perdre o morir-se’ns el mòbil. Aleshores caiem en un buit infinit. Mira que ens recomanen fer copies de seguretat, amb l’ordinador passa el mateix, però anem posposant-ho i pensant i dient-nos que a nosaltres no ens passarà res, fins que passa.

Hi ha qui no veu clar això d’endreçar les coses al núvol. La Marie Kondo hi endreça res al núvol? Eh que no? Doncs au…

Ni contactes, ni notes de l’agenda, ni fotografies, ni whatsapp, ni twitter, ni llanterna (algun model de navalla en tenia també!) ni lector de codis QR, ni cap cançó, ni enllaços a no sé quants diaris digitals…

La fi del món… Tot és perdut per sempre… o per quasi sempre. Apariem l’aparell. O en comprem un de nou. Més gran i potent per si de cas, i el tornem a farcir de continguts. Tornem a elaborar el llistat de contactes, demanant a la gent que contacta amb nosaltres que s’identifiqui. Tornem a fer milers de fotografies, que segurament mai veurà ningú en el futur, doncs moriran amb el nostre mòbil o amb nosaltres. Tornarem a guardar vídeos de coses i temes d’allò més absurd i inútil.

Planificarem les nostres setmanes, mesos o anys anotant-hi reunions, sopars, partits de futbol sala, calçotades, sortides amb els amics i/o amigues els dijous al vespre, manifestacions, concentracions, auto inculpacions, portar el cotxe a l’ITV, el model de capsula de cafè que ens agrada més, PINS i PUKS de targetes, potser la matrícula del cotxe, títols de llibres que mai no comprarem ni llegirem (com que son recomanacions d’algú amb ascendència sobre nosaltres, no ens atrevim a esborrar), vins i restaurants que ni tastarem ni hi anirem mai. Algú hi anota el dia que toca estimar, i fins i tot el dia del divorci i de la pròpia mort.

Podrem tornar a saber el temps que fa abans de sortir de casa, sense haver d’obrir la finestra, i en arribar a casa ens dirà les passes que hem fet i les calories que hem cremat.

Ja hem tornat a bastir la nostra vida. Ja tornem a estar normalitzats. Hem perdut un grapat de contactes, però com que no contactàvem mútuament, no importa.

Esborrar noms i telèfons sempre costa. Què feu vosaltres amb un contacte que ha mort? El borreu? El conserveu? Esborrar-lo és fer-lo morir de nou, i conservar-lo és fer-lo viure eternament?

Dilemes per a una nova era de la humanitat.

Ui…! ara us he de deixar. M’ha sonat l’alarma del telefonet recordant-me que avui és la diada dels difunts. Sort que m’ha avisat…! Ara no puc continuar escrivint doncs he de dedicar una estoneta, no gaire llarga que si no se m’acumulen els missatges d’instagram, els wattzipwattzaps i els de telegram, a recordar els predecessors i avantpassats, doncs avui toca fer-ho perquè així m’ho recorda l’alarma i és de justícia. Cal complir amb les obligacions i amb el calendari.

Sort que aquest maleït aparell del dimoni, m’ha avisat, que si no…

No sabem prou quina sort que tenim de portar un tros de llibertat a la butxaca!

LLIBERTAT!!!!

Josep Miret i Mercè

Riba-roja d’Ebre, 2 de novembre de 2019

Notícies relacionades

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica