Aquesta segona carta, una part, és per la Montse Buira que no tinc el gust de conèixer en aquest moment, i que li vull desitjar una ràpida millora en tots els sentits. La mossegada que va rebre i el que va explicar no és cap broma i pel que diu sembla el mateix gos que em va atacar a mi.
Pel que fa als altres comentaris uns més sensibles pel fet que altres, et fan adonar que estem davant d’un problema urgent; i que són les nostres autoritats, penso, els que han de regular i fer el que calgui perquè gossos i persones puguem conviure en pau.
L’última que he viscut ha estat el dia de Tots Sants al Cementiri a dos quarts d’onze del matí. Un gos de mides reduïdes i que anava per lliure es va cagar (i allà es va quedar) al costat dels nínxols de davant del petit mirall d’aigua i peixos…
Marta Molist i Clapera
Em sembla de jutjat de guàrdia que aquet gos després de ser denunciat a les nostres autoritats, no hagin fet res al respecte. Potser cal esperar que per desgràcia passi alguna cosa més gran.
Indignada