Inici Opinió Orgull d’avis

Orgull d’avis

0
COMPARTIR

opinio-merce cabanas-gran

La mare hagués volgut ser mestra. No va poder ser: era la filla gran en una família de masovers conservadors on haguessin fet l’esforç per un noi, però no per ella. No tocava. No va poder ensenyar acadèmicament, però ha estat un exemple d’esforç, treball i honestedat. Ara que té temps, no deixa de llegir cada dia el diari i hi troba allò de positiu que sempre es publica. I segueix llegint novel.les, sobretot les que sortosament ara estan tan de moda, les de caire històric i qualsevol llibre divulgatiu de la nostra terra, ja siguin les cases pairals o bells indrets de la Garrotxa.

Ella mai no ha proclamat el seu orgull pel que fan o desfan fills i néts. Discreta com és, ho deixa pels altres. Sovint penso que en el fons ha d’estar molt satisfeta que quatre nétes es dediquin a l’ensenyament, i en branques de dedicació ben especial. A què ve tota aquesta història familiar? A l’agraïment per haver pogut estudiar, a tots aquells que ho van fer possible, des d’ella, fins als germans, passant per la família que em va acollir durant tota la llicenciatura, cinc llargs anys.

Una de les situacions habituals quan passo l’estiu a Taradell és que molts avis i pares m’expliquen amb orgull què estan estudiant els fills o néts; la bona feina que han trobat gràcies als estudis, encara que sigui fora del poble, en general. N’hi ha que ho han tingut molt fàcil. Però en especial m’agrada sentir històries de superació com la del fill de la companya de classe de primària, que no era pas de les primeres. O demanar, perquè no deixo de ser periodista, i felicitar, a la mare -que sí que era alumna avantatjada– de la jove que s’ha guanyat un lloc a una de les més prestigioses universitats europees. Quina sana enveja!! Què no haguéssim fet per poder sortir a estudiar fora i tornar!

Aquest és l’element que volia destacar. El tornar. He intentat trobar dades del nivell d’instrucció a Taradell i no me n’he sabut sortir gaire, ja que no és una dada que surti a la primera, com sí que sempre surt la recollida selectiva de residus, on devem ser campions. A la síntesi El municipi en xifres de la DIBA em diu que el 2011 el cens donava que hi havia 864 universitaris, més o menys un de cada set habitants. A Catalunya era un de cada cinc. Miro al voltant i me n’adono que, començant per la família, molts llicenciats viuen fora, a capitals de comarca o a Barcelona, on les possibilitats d’exercir són més nombroses. Potser caldrà que qui pugui inverteixi o potenciï que aquest devessall de coneixements també contribueixin a fer més poble.

PD: No he dit res de la Festa Major perquè ha sigut tan reeixida que només es pot dir: Enhorabona!

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments