Inici Opinió Aire brut

Aire brut

0
COMPARTIR

opinio-merce cabanas-granAra que torno a viure a la Ciutat de Mèxic després de cinc anys fora, els que ho saben em pregunten quins canvis hi he trobat. Si són mexicans, com que tenen molt orgull propi, he après a comentar només els canvis positius. Alguns els he esmentat en algun article anterior, com un cert interès en tot allò relacionat amb l’ecologia. Malgrat tot, però, seguim patint el que en diuen precontingències ambientals, que traduït al llenguatge comú vol dir una contaminació que no et permet respirar gaire bé al carrer, i més si ets una estrangera poc acostumada a viure a 2.300 mts. d’alçada. I més avesada a respirar aires poderosos de granges de porcs de la Plana de Vic.

És clar que havent viscut a Jakarta, on la pol·lució t’impedia veure la lluna durant mesos o veure els volcans situats a uns 40 kms. era notícia, penses que hi has guanyat una mica. La lluna la veiem habitualment. Però seguim inhalant un aire molt brut.

Tant és així que la setmana passada vam tenir el dia més net de l’any i va ser notícia de portada. Els superbs volcans Popocatépetl i Itzaccihuatl situats a uns 70 kms. es podien veure amb una nitidesa sorprenent. I tot perquè durant dos dies, dimecres i dijous, van bufar uns vents que feia 40 anys que no patien, de manera que més de 1.900 arbres van caure a l’àrea metropolitana.

La broma que corria, en forma de meme, és que els arbres no aguanten ni un dia sense fums i cauen. El cert és que veient com anaven de maldades dimecres els hi va faltar temps a les autoritats a decretar l’anul·lació de classes dijous i milers d’autobusos i de cotxes sense circular, es nota. Per sort l’arbre que arriba al nostre pis, un cinquè, va aguantar les ventades i encara aixopluga uns quants esquirols i ocells ben variats.

Allò important, però, és veure com petites decisions personals condicionen el bé comú. A la Ciutat de Mèxic el transport públic pateix les tres is, segons els usuaris: insegur, incòmode i ineficient. Per tant a la mínima, qui pot, va amb transport privat. Arriba el caos vial més absolut, això sí per darrera de Jakarta segons les enquestes, i uns fums irrespirables. Agafar l’autobús o el metro encara és cosa de la classe baixa. Mentre per l’alta, no passa res. Fins i tot hi ha qui decideix fer ioga enmig del privilegiat passeig de la Reforma. I el que no mata, engreixa.

P.D.: Hores després d’escriure aquest article el Govern de la Ciutat ha declarat contingència ambiental. Feia 14 anys que no passava…

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica