Inici Opinió Avui no parlaré de Taradell

Avui no parlaré de Taradell

0
COMPARTIR

opinio Lluís granO potser si? O potser només de mi? No ho tinc gaire clar, ja que aquest apunt és fruit de la cauterització recent d’una dels òrgans vitals de la meva infantesa taradallenca, un d’aquells espais que va donar hores de vida al meu avi i un munt de records a ma mare i als meus germans grans. Jo era massa petit per guardar records i només en tinc memòries fondes i un parell de fotografies.

Dit això, marxem de Taradell i, ja que som a l’estiu, ens n’anem a la platgeta. Però no pas a les platges tradicionals dels nostres encontorns, aquelles que volten Platja d’Aro i rodalies, sinó unes platges ubicades en un lloc més conegut per la Festa de Pirates que se celebra a principis de juliol, per ésser l’indret on es va iniciar en Pep Guardiola com a entrenador i pel seu passat tèxtil.

I justament llur passat tèxtil és el què va deixar Can Sanpere orfe d’activitat ja fa un bon grapat d’anys, suficients anys per a què els veïns de la zona reivindiquessin l’espai per a fer-hi una zona de parcs i equipaments públics just allà on més manca feien. Reivindicació que va acabar amb la ocupació de la finca per diversos col·lectius de la vila i per l’inici d’activitats amb caire social i solidari que encara perduren.

Tota aquesta part de la història ens queda molt llunyana, però el què potser ens pot ser més proper és que l’Ajuntament de la vila marinera, per acord del ple municipal si no em falla la memòria, optés per fer una consulta per decidir-ne el futur. Durant vuit dies els habitants del municipi van poder votar electrònicament o presencialment sobre si s’expropiava la finca, donat els riscos suara esmentats i les possibilitats de l’espai per als veïns. I el resultat fou favorable a l’expropiació.

Tres anys després de la ocupació i dos anys després de la consulta, els col·lectius que ocupen l’espai s’estan preparant per disposar d’un bon pla de gestió per quan arribi l’expropiació municipal que, tot s’ha de dir, no és gratuïta.

La història de Can Sanpere potser ens queda molt lluny, i els seus resultats també, però la unanimitat de les forces polítiques amb representació municipal, avalada per una consulta, potser és un bon mètode per a fer del vell Can Sert quelcom més que un cadàver en procés de ruïna i que posa en perill les propietats del veïnat del Tint i la Font Gran.

En espais com aquests la inacció sempre resulta cara i la imaginació, unida als procediments democràtics, potser pot acabar trobant un desllorigador per un d’aquells espais que, si em d’atendre a la història de Taradell escrita per l’hereu de Can Parrella, no acaba de fer-se amiga del comú de Taradell.

Ens hi posem?

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica