Inici Opinió Ell mai no ho faria

Ell mai no ho faria

0
COMPARTIR

opinio-Aleix-gran

Reconec que he fet un ús fraudulent d’aquest eslògan que tots coneixeu: no parlaré d’abandonaments ni de moralitats colpidores. Però volia captar la vostra atenció perquè, en  realitat, el meu article d’avui necessita aquest títol. Quan dic ‘Ell’ em refereixo a en Joan Morcillo, alma mater d’aquest projecte titànic que és la web que ara mateix esteu consultant. I quan dic que ‘mai no ho faria’ em refereixo, precisament, a que ell mai no escriuria un article que versi sobre si mateix. Per tant, opto per fer-lo jo, atès que és de justícia que algú ho faci.

La primera imatge que tinc d’en Joan és càmera fotogràfica en mà. Crec que no m’equivoco si afirmo que és una imatge que molts teniu present. Va venir a cobrir el premi literari Solstici del qual formo part i, al final de l’acte, copa de cava en mà, em va captar pel seu projecte. D’acord, és un projecte que té una mica de tots però, sobretot, té molt—moltíssim—d’ell. Envoltat de col·laboradors que li brindem articles, fotografies i informació general, ell és qui s’encarrega de revisar les dades, contrastar-les, vestir-les de format digital i servir-nos-les a diari. Sense interrupcions i amb una immediatesa a la qual estem acostumats i que no ens n’adonem de la complicació intrínseca que comporta.

En Joan treu temps de les seves hores lliures per assistir als actes, entrevistar els implicats, fer-ne fotografies i traslladar-ho a la paraula escrita. Certament, qui fa créixer un mitjà de comunicació és qui el confecciona i, també, qui el consulta i el converteix en una eina diària. I qui més qui menys hem convertit aquesta pàgina web en una eina de consulta essencial: seguiment de les jornades electorals, cròniques dels actes culturals als quals no hem pogut assistir, resultats esportius, etc. Podem saber de primera mà com s’ha esdevingut el ple de l’ajuntament, quines obres s’estan fent a la via pública, quin taradellenc ha destacat en qualsevol àmbit, l’humil opinió que alguns tenim de temes diversos i, fins i tot, com és la vida dels conciutadans que tenim escampats arreu del món.

En un món mèdia tan globalitzat com el nostre, les informacions de caire general ens arriben a través d’un ampli ventall de canals diferents: premsa escrita, televisió, ràdio i un munt de formats digitals consultables en dispositius de mida i mobilitat diversa. És tant el volum informatiu que rebem que hem de ser capaços de passar el sedàs per separar el gra de la palla.

La importància de les notícies, doncs, es fa més efímera que mai: el que ara mateix és transcendent ho deixarà de ser d’aquí una estona. Si això ens passa a nivell global, imagineu-vos quan s’acota el territori: el nostre referent de premsa comarcal escrita apareix dues vegades per setmana i, moltes vegades, bona part de la informació ja ens resulta prescindible.

Per tot això, fer perviure una web d’informació exclusivament local té un mèrit encomiable. La dificultat de mantenir l’interès dels usuaris és molt gran, sobretot quan desviar l’atenció és tan senzill com un clic.

Segurament en Joan, periodista empedreït, n’ha fet un repte de tot plegat: la captació d’atenció, la transcendència de les informacions, la innovació constant. I hem d’estar-li molt agraïts perquè crec que pocs pobles poden presumir d’una presència tan constant i remarcable a la xarxa. I m’atreveixo a dir que el dia que se’n cansi—per esgotament; no per desànim—, si no hi ha relleu, trobarem molt a faltar aquest mitjà.

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica