Inici Actualitat El cementiri municipal

El cementiri municipal

0
COMPARTIR
Imatge de 1918 del cementiri
Imatge de 1918 del cementiri

Tot i que menys agradable simbòlicament que altres espais, el cementiri de Taradell és un patrimoni que ha evolucionat al llarg del temps. Antigament, els cementiris estaven intregats dins de les sagreres. A Taradell ja hi ha constància que des del segle X existeix la sagrera, espai de trenta passes a l’entorn de l’església que es considerava sagrat. Ja des de l’època romana l’entorn d’un temple era considerat sagrat. Aquesta condició es feia per evitar les constants lluites i baralles entre senyors. Dins la sagrera estava prohibit entrar-hi amb armes o cometre robatoris sota pena d’excomunió (equivalia a l’exclusió de la societat civil de l’època i els seus béns eren confiscats). Per això, també s’hi van instal·lar cementiris.

A Taradell el cementiri estava adossat al costat de l’església parroquial, pel cantó de llevant. Així va ser fins cap a finals del segle XIX quan el Governador civil va prohibir celebrar enterraments en cementiris que estiguessin ubicats dins d’una població. El motiu era higiènic, ja que s’havia produït una epidèmia de còlera i se’n volia evitar de noves. Un altre motiu és que havia quedat petit.

cementiri-inscripcioPer això, es va plantejar l’opció de traslladar el nou cementiri al serrat de la Cervera. També cal tenir en compte que el 1854 una epidèmia de dos mesos de durada va provocar 40 morts, i aquests per evitar contagi ja van ser enterrats fora del cementiri en una zona propera a l’actual cementiri.

Així, el 1864 es va obrir el cementiri que coneixem avui en dia i que està situat a l’Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer. Si us hi fixeu a la porta d’entrada s’hi pot llegir: “Tuba canet et mortui resurgent incorrupti” (La trompet tocarà i els morts ressuscitaran incorruptes).

A meitat del segle XX, concretament el 1952, es va fer la restauració interna i externa de la capella del cementiri i es va col·locar un Sant Crist al seu altar.

Any 1978. Foto: Miquel Vilardell
Any 1978. Foto: Miquel Vilardell

Ampliació

Serà al 1976 quan comencen les obres d’ampliació del cementiri vell. Es van adquirir uns 1.760 metres quadrats de terreny de la part de ponent del cementiri. I dos anys més tard, al novembre de 1978 es fa la inauguració d’aquesta zona nova. Un perímetre de nínxols amb una zona central ajardinada i un petit estany. Aprofitant aquesta ampliació, s’instal·la un monument als Caiguts (ubicat en un lateral de la zona ajardinada).

cementiri-monument-caigutsL’origen d’aquest monument el trobem just acabada la Guerra Civil espanyola. A tot el territori es van imposar una sèrie de monuments en honor als soldats morts del bàndol franquista. A Taradell també n’hi havia un. Estava situat a l’actual Passeig Sant Genís, just davant de l’església. Es coneixia popularment com ‘La creu dels Caiguts’. Així, el 27 de juliol de 1977 es va acordar traslladar-lo al cementiri i que fos un monument que homenetgés totes les víctimes de la guerra civil. L’encàrrec es va fer a l’escultor Josep Ricart. El monument està compost per tres polièdres de formigó oposats.

Pel que fa al cementiri, després de l’ampliació s’han anat fent nous treballs per incrementar la capacitat, amb la insta·lació de nous nínxols i uns mòduls per a les urnes dels que volen ser incinerats.

Cal destacar que tocant al cementiri, el 19 de maig de 2007 va entrar en funcionament el tanatori municipal per a les vetlles i oficis no cristians.

tanatori

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica