Inici Actualitat L’emissió de paper moneda a Taradell durant la Guerra Civil

L’emissió de paper moneda a Taradell durant la Guerra Civil

0
COMPARTIR

moneda-taradell-guerra-civil

Al 17 de Juliol de 1936 hi va haver el pronunciament militar que es va convertir en una llarga guerra civil de gairebé tres anys. La Guerra civil Espanyola (1936-1939) va transformar tots els àmbits socials establerts. No només va canviar la vida dels cridats al front, sinó que també va afectar la rereguarda. Les mobilitzacions de la població, la militarització dels sectors masculins, la falta de proveïments en la zona republicana i la manca de diners, generen grans canvis socials i agreugen els problemes monetaris.

El problema més greu que es va notar des de l’inici del conflicte va ser la manca dels proveïments que va causar llargues cues davant els establiments que es van repetir al llarg de la guerra. D’altra banda, el conflicte genera un desordre de l’economia, que es va veure agreujada a petita escala. El govern de la República, la Generalitat i els ajuntaments, hauran de donar resposta a la manca de diner en circulació. La resposta oficial serà crear paper moneda. A Catalunya 800 ajuntaments dels 1075 oficials, al 1936, en van generar. L’ajuntament de Taradell, encapçalat per Ramon Blasi, com alcalde, en crea gràcies al decret de la Generalitat.

moneda-taradell-guerra-civil2La moneda petita i xavalla desapareix de la circulació només iniciar-se la guerra. Tant els particulars com el govern veuen la moneda de plata com un valor afegit i un reforç econòmic extra. Els particulars la guarden davant la incertesa de la guerra i la devaluació dels béns materials; i el govern l’ingressa a les arques per tenir l’aval suficient per poder comprar a l’estranger. Mitjançant un decret al 13 d’Octubre de 1936 el govern republicà espanyol va ordenar la retirada de les monedes de plata per poder engrandir les seves arques i augmentar les seves reserves de metall. Aquesta ordre empitjora el problema de tornar el canvi o ajustar els pagaments per falta de circulació de moneda menuda. És per aquest motiu, que el Ministeri republicà d’Hisenda, dirigit per Juan Negrín, va posar en circulació uns “certificados de plata” de valors de 5 i 10 pessetes. Aquesta mesura, però, no soluciona els greus problemes de canvi quotidians, ja que els valors emesos pel govern eren massa elevats per les transaccions del dia a dia. Cal recordar que a l’any 1936 el sou d’un treballador era entre 8 i 12 pessetes al dia i, per exemple, el preu d’un quilo de pa era de 75 cèntims.

La desaparició dels cèntims en circulació, provoca l’alteració del canvi en els petits comerços i en les transaccions diàries de la població. D’una banda, botiguers, sindicats, empreses i cooperatives no poden tornar el canvi de les compres. La manca de moneda petita, crea la necessitat d’aquestes associacions a crear uns vals de cartró pel seu compte. Els comerciants, al no tenir canvi, es veuen obligats a donar al client un cartronet amb el canvi a tornar, anotat. Aquests cartrons porten el segell de l’entitat emissora, cosa que obliga a la població a portar les butxaques plenes de vals, que només poden intercanviar a l’entitat o botiga emissora del val.

Aquest desordre provoca una anarquia monetària general. Per poder solucionar aquest problema al setembre de 1936 la conselleria d’economia de la Generalitat, dirigida en aquells moments per Josep Taradellas, va voler posar ordre al caos i crear un sistema monetari propi. Al setembre de 1936 creen la iniciativa de posar en circulació paper moneda de curs legal a Catalunya. A partir de la llei municipal catalana del 9 d’octubre de 1936 s’autoritza als ajuntaments a poder crear la seva moneda per tal d’alleugerir l’escanyament de l’economia.

Moneda taradellenca

La primera emissió de paper moneda a Taradell, és creada per l’equip de govern encapçalat per Ramon Blasi. Aquesta moneda es crea al 13 de maig de 1937. Impresos a una sola cara sobre cartró, en aquests bitllets no hi figura cap emblema ni dibuix i estan signats a mà.

Posteriorment, ignorant-ne la data exacte, es retiren els primers bitllets i es genera una nova emissió. Aquesta emissió constava de bitllets amb valors d’una pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un total de divuit mil pessetes. Impresos per la tipogràfica Centre D’administració Municipal de Barcelona i signats, per l’Alcalde, el cap de finances i el secretari. El tiratge fou de 10.000 exemplars de curs obligatori per tot el terme municipal de Taradell i reintegrables a la caixa municipal. El curs legal i obligatori, de la moneda, era limitat al terme municipal.

El bitllet d’una pesseta és de color marró sobre un fons verd clar, el de 50 cèntims és de color blau marí sobre un fons groc. I el de 25 cèntims de color gris sobre un fons blanc. A l’anvers dels tres bitllets, hi trobem un escut local voltat per unes orles, amb una vista d’uns pins a la part inferior. Al revers una imatge de la Font Gran amb unes espigues de blat i el valor del paper.

D’aquesta manera, Ramon Blasi i el seu equip de govern, creen una moneda pròpia pel poble de Taradell i intenten solucionar el problema monetari que afectava tota la zona republicana. Al llarg de la Guerra Civil, es van anar adoptant diferents solucions pels problemes que s’anaven presentant. Nogensmenys, hem de tenir en compte que les dificultats no es van arribar a resoldre completament i en molts casos es van aplicar pocs mesos abans que es perdés la guerra.

Míriam Martínez

Bibliografia

Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939); Antoni Turró i Martínez; Societat Catalana d’estudis Numismàtics, 2007

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/papermoneda/id/174/rec/1

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica