Inici Opinió El taradellenc participatiu

El taradellenc participatiu

0
COMPARTIR

opinio-Aleix-granParticipar 

1 intr. [LC] Tenir, prendre,

part en alguna cosa.

2 intr. [LC] Tenir quelcom de

 comú amb una cosa.

El segon diumenge de novembre, el Taradellenc Participatiu es lleva d’una revolada. Es vesteix  amb la samarreta groga—neta i planxada per a l’ocasió—i amb una barretina que li justeja però que coi, li fa gràcia posar-se perquè no és capaç d’imaginar-se un dia més adient que el d’avui per lluir-la. Es beu el cafè amb llet a poc a poc, però no menja res perquè té un nus a la gola que ni puja ni baixa. Agafa la papereta que duu les creus marcades des del primer dia amb il·lusió i responsabilitat: les creus no són només seves. Ahir al vespre va veure el darrer vídeo del procés i, sense esperar-s’ho, va fer una llista mental d’amics i parents que ja no hi són però voldrien ser-hi. La papereta se li fa momentàniament feixuga però la pren més fort.

El Taradellenc Participatiu surt de casa i es fixa en l’estelada del balcó de casa. ‘Li he de sargir les nafres’, pensa, i comença a caminar en direcció a l’institut on estudia el seu nét. Pel camí, es fixa en el groc que tenyeix balcons, arbres i faroles, i s’estarrufa de satisfacció. Saluda a veïns i conciutadans que van o vénen, i tots fan cara de festa. S’envien somriures, es respira responsabilitat, s’intueix la feina costosa i ben feta.

El Taradellenc Participatiu es planta a la porta del centre escolar sense saber si n’és, de participatiu. Tal vegada és enquestat o potser consultat. Tant se val: considera que hi ha un camí per fer i que la primera passa serà curta o llarga, però serà. Abans de tirar endavant, fa una mirada enrere: veu manifestacions i vies i una gran V baixa, i veu assemblees i col·loquis i botifarrades i concerts i pujades al cim. I veu un procés. I veu un país. I se’n fa creus.

El Taradellenc Participatiu enfila la porta d’entrada i, sense previ avís, tot al seu voltant es torna fosc i es confon: s’escolten veus partidistes que tiben la corda uns cap aquí i uns cap allà, put la premsa feridora que llença proclames apocalíptiques, ensenyen els ullals els ministres i altres feres ferotges. I ell camina. A cada passa es veu bombardejat per improperis que li diuen ‘això no es fa’, ‘així no pots’, ‘ni se t’acudeixi’. Se li acaben els dits de les mans i els peus per sumar els insults que se li acumulen. I ara una trinxera. I ara una impugnació. I ara un mur. I ara una constitució.

I el Taradellenc Participatiu aconsegueix evitar la por amb un salt a temps, esquiva les amenaces que li feien una entrada a l’alçada del genoll i amb un cop de cintura precís deixa enrere els dubtes d’última hora i es planta davant de l’urna. Inspira. I diposita el seu vot que s’escola amb tota llibertat.

A fora, continuen les fuetades: les boques són plenes de càstigs i de repercussions, les mans són buides d’encaixades conciliadores, les orelles precisen aprendre a fer d’elles mateixes i els ulls només hi veuen en blancs i negres d’èpoques pretèrites i pantans per inaugurar.

Però al Taradellenc tant li fa: ja ha deixat de ser participatiu. Ara es sent, gairebé, un Taradellenc Lliure.

Notícies relacionades

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica