Inici Actualitat Laura Vivet, una taradellenca a Finlàndia

Laura Vivet, una taradellenca a Finlàndia

0
COMPARTIR

Al sud de Finlàndia, entre els llacs Näsijärvi i Pyhäjärvi, hi ha la ciutat de Tampere (la 3a ciutat més important del país). Allà des del novembre de 2012 hi viu la Laura Vivet Roche. Hi va anar a viure un cop es va llicenciar en arquitectura amb la intenció de buscar feina, després de veure que a Catalunya era molt difícil. El seu xicot, finès, també hi va tenir alguna cosa a veure.

Actualment, des de fa un any i mig treballa en un despatx d’arquitectura al centre de la ciutat. Afirma que “de mica en mica” es va acostumant a la cultura finesa, als seus horaris i, sobretot, al clima “que no és fàcil”. Assegura que tot i que l’idioma oficial és el finès “majoritàriament tothom parla molt bé l’anglès” i afegeix que “per sort no hi ha problema per comunicar-se, ja que el finès és un idioma realment complicat”. Com a exemple, ens posa aquesta paraula (i és de les fàcils): “hyvää syntymäpäivää”. La traducció és: “Per molts anys”. Explica que els encanta posar puntets sobre les vocals i pronunciar sons una mica estranys per a nosaltres.

Avui coneixerem com es veu Taradell des del nord d’Europa, des de Finlàndia.

– Com es veu Taradell des de l’estranger?

Com aquell lloc que se m’havia fet petit, però on ara desitjo tant tornar.

– Què és allò que enyores o trobes més a faltar ?

La família, els amics i el bon temps. Però també el tenir-ho tot més a l’abast. Poder anar en qualsevol moment a fer el cafè o la birra a la ‘patxe’ de manera improvisada. Troba a faltar la relació més personal que es té en un poble com Taradell, comparat amb les ciutats finlandeses on el petit comerç està bastant desaparegut.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

Crec que passejar pels camps de la Codina. És on anava a fer cabanyes de petita amb el meu avi i l’Arantxa, i on encara anem sovint quan vinc a Taradell. Em porta bons records.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

Recordo l’any que vam organitzar la primera gimcana gitana… Ens ho vam passar genial pensant i controlant les proves. Però haig de dir que no hi he participat mai. No m’hi atreveixo!

– Un record de petita?

Les tardes a la Plaça de les Eres jugant al pont de la bruixa quan encara hi havia els gronxadors d’abans. Passàvem allà moltes tardes i quan sentia les reixes de la botiga del pare, era l’hora de tornar a casa.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

És un lloc tranquil per viure i des d’on fàcilment es pot anar a la muntanya, a la platja o a Barcelona. Ah! i on es poden menjar molts bons embotits, que suposo que és una de les altres coses que també trobo a faltar.

Acostumo a explicar també què és la festa major perquè aquí a Finlàndia no hi ha massa tradició en fer coses al carrer. I sé que els sorprendria… Però ara ja miro de no explicar detalls perquè tots diuen que volen venir a passar les vacances a casa!

– Què exportaries de Tampere o Finlàndia cap a Taradell?

Posta de sol des de la casa de camp a l'estiu
Posta de sol des de la casa de camp a l’estiu

En alguns moments exportaria la manera de fer tranquil·la que tenen els finlandesos.

De menjar típic, algunes de les pastes que fan casolanes com les Karjalan Pirakka, fetes amb massa de farina i omplertes amb una espècies d’arròs amb llet. I les Korvapuusti, pastes amb canyella i cardamom.

– Quant val un cafè i algun altre producte característic de Finlàndia?

Aquí normalment pots demanar dos tipus de cafè a un bar. El de cafetera de filtre, que costa aproximadament entre 2 i 3 euros. I també tots els de màquina de bar (espresso, caputxino…) que dels 4 euros no baixen.

Una llauna de llegums cuites val 1,45 euros, 1 litre de llet costa un euro, una ampolla de vi es pot trobar a partir dels 6 euros. El marisc ni parlar-ne, és exageradament car.

– Una tradició o fet que et va sorprendre de Finlàndia?

El fet que no es faci mai de nit a l’estiu. Dormir només amb una cortina (perquè no existeixen les persianes) i que hi hagi claror durant tota la nit, és un fet intrigant. El sol es pon fins per sobre l’horitzó i abans que baixi ja torna a pujar. A les quatre de la matinada sembla que sigui ple dia. Al revés, a l’hivern gairebé no es fa de dia. Les hores de llum són escasses. Són dues situacions climatològiques molt difícils d’entendre per als qui som mediterranis.

Avanta, piscina al gel
Avanta, piscina al gel

I com a tradició, banyar-se al que anomenen “avanto”. Díriem que és una piscina al mig del llac gelat, on s’hi banyen després d’anar a la sauna que sol estar entre uns 70-100 ºC. Diuen que el contrast és bo per a la circulació i molts d’ells ho fan de manera regular. Jo ho he provat un únic cop. I crec que va ser l’últim!

– Un lloc de Tampere o Finlàndia a on portaries algú que et visités?

Com a visita turística els portaria a alguna de les ciutats més antigues de Finlàndia. Per exemple, Rauma o Porvoo. Són les típiques ciutats amb edificis de fusta.

Tot i així, per mi el millor de Finlàndia és poder estar als anomenats “mökki”, que són cases de cap de setmana o d’estiu, aïllades de la ciutat, i normalment situades al costat dels llacs. Relax total.

– Tornaràs a Taradell?

De moment de vacances, i espero que més endavant pugui tornar per quedar-m’hi. Si no és a Taradell, molt a la vora!

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Familiar.

Laura i Veliville al nord de Finlàndia, viatge amb huskies
Laura i Veliville al nord de Finlàndia, viatge amb huskies
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica