Inici Actualitat Avui fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Taradell

Avui fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Taradell

4
COMPARTIR
missa-franquista-taradell
Foto: Pere Pujol Creus

El 2 de febrer de 1939 Taradell va caure sota el domini de les tropes franquistes. Tal dia com avui de fa 75 anys, en els últims dies de la Guerra Civil espanyola, els veïns i veïnes de Taradell van veure com la normalitat quedava truncada per l’entrada de l’exèrcit de Franco. (A la foto, missa commemorativa que es va celebrar a La Plaça de les Eres el 2 de febrer amb l’altar davant can Brugalla).

Segons l’historiadora taradellenca, Míriam Martínez, les tropes van entrar per Balenyà i quan estaven a l’alçada de Can Vilacís un home en veure’ls va marxar corrent a casa seva amb la dona i la filla. Aquesta va ser la primera víctima, ja que va ser assassinat.

Les tropes franquistes sempre anaven encapçalades per ‘moros’ i, segons sembla, a la Plaça van regalar llaunes de sardines. Pocs dies després, el 21 de febrer, 30 homes van ser cridats a l’Ajuntament de Taradell i conduïts a la presó de Vic, d’on més tard van sortir en direcció a la Model de Barcelona. Entre elles hi havia els alcaldes durant la Guerra Adolf Roca Tuneu i Ramon Blasi Blasi. Aquest últim va ser executat al Camp de la Bota el 26 de maig als 45 anys. Cinc taradellencs més, detinguts per les autoritats franquistes, tindran el mateix final, que va patir Ramon Blasi. 

Al desembre de 1940 el règim franquista continuarà les investigacions per resoldre el que anomenen “hechos delictivos durante el dominio rojo” comesos pels 23 homes que encara estaven detinguts.

El taradellenc Josep Miret també aporta dades documentades de cinc morts aquell 2 de febrer de 1939:

– Joan Arumí Piella, nascut el 1890 a Malla i veí de Taradell (can Crosta). Era pagès, casat i amb fills. La mort es va produir a la masia Vilacís i el certificat de defunció diu que va morir per un traumatisme, “victima de la lucha en batalla entre nacionales y rojos“. (Creiem que seria el veí que comenta la Míriam al principi). Sembla que fou mort amb una forca per les tropes mores per robar-li un anell o unes dents d’or.

– Francesc Llastanós Viadiu, nascut el 10 d’octubre de 1919. Era un estudiant, veí de Vic i soldat de l’exèrcit republicà. Va morir a les rodalies del Mas El Generó. Segons el certificat de defunció del Registre Civili de Vic per “heridas recibidas en ocasión de la retirada de las fuerzas Rojas”.

– Doroteo Marco Yuste. Nascut a Tejadillos (Cuenca) el 9 de setembre de 1901. Tranviaire, casat i amb dos fills.

– Juan Moreno (no consten més dades). Aquests dos últims morts, juntament amb un tercer cadàver sense identificar van ser trobats al bosc del Ricart durant la retirada de l’exèrcit republicà. Només existeix certificat de defunció al Registre Civil de Taradell de Doroteo Marco, on literalment hi diu “a consecuencia de arma de fuego y de heridas producidas por golpes de machete”.

Donat per mor, però viu

Aquest és un cas insòlit. Es tracta de Rafael Ribot Rius que va ser donat per mor, ja que la seva documentació es va trobar en un cadàver no identificat al bosc del Ricart. L’Ajuntament de Taradell, fins i tot, va enviar les seves pertinences a la família. En realitat, havia estat mobilitzat a principis de 1939 per l’exèrcit republicà i va ser detingut a Taradell pocs dies després. Va ser enviat a un camp de concentració a Galícia, on a través d’una amistat catalana va poder fer saber a la seva família que era viu. Havien passat ja uns quants mesos, però. Aquí podeu llegir un article de Josep Miret sobre aquest cas basat en un diari que escrivia la seva  mare.

Miret també apunta que la Guerra Civil espanyola va provocar uns 90 morts, ja fossin nascuts a Taradell, residents, refugiats o amagats i soldats en retirada.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

4 Comments
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Jordi Freixas
Jordi Freixas
4 febrer 2014 11:58

Gràcies per la ressenya i per recordar aquest fet històric tan funest, fet que va significar la porta d’entrada a la llarga nit del franquisme. Cal conèixer i ser conscients del nostre passat més recent, saber d’on venim per poder decidir a on volem anar.

Josep Miret
Josep Miret
3 febrer 2014 20:53

El general Franco va reclutar tropes mercenàries al nord d’Àfrica, on estava destinat. Els van denominar Tropas Indígenas. I els van fer servir com a unitats de xoc, en llenguatge militar, i carn de canó en llenguatge popular. Sempre eren els primers en entrar en combat i també quan ocupaven poblacions. Tenien molt mala fama per actes de pillatge i, fins i tot, violacions i assassinats entre la població civil. En alguns llocs, eren els encarregats de fer el repartiment de pa, llaunes de sardines, xocolata entre la gent, que a causa de l’escassetat d’aquests productes, ho rebien lògicament amb… Llegeix més »

Imad
Imad
4 febrer 2014 11:18
Reply to  Josep Miret

Perfecte, gràcies

Imad
Imad
3 febrer 2014 16:07

“Les tropes franquistes sempre anaven encapçalades per ‘moros’ i, segons sembla, a la Plaça van regalar llaunes de sardines.”

Com?!?! Algú m’ho pot explicar una mica això?!?