Els nostres herois

Sovint hem sentit explicar que la història l’escriuen els covards, que els herois mai ho fan perquè moren a les guerres. Doncs jo us parlaré avui d’uns herois que la van escriure fa 30 anys.

D’una gent que va arriscar la seva vida, que va actuar amb valentia i solidaritat. D’un poble, Taradell, que va sobrepassar els seus límits i va incorporar gent d’altres pobles. En definitiva, d’unes persones que el 31 de juliol van ser taradellencs, sevencs, viladrauencs, vilatortins…

D’aquí a pocs dies es compleixen tres dècades de l’incendi més important que ha viscut mai Taradell. Va ser un 31 de juliol. Una data marcada en l’imaginari col·lectiu de Taradell. En els pròxims dies us informarem a través de la web d’un acte previst per recordar-ho, que ha fet que en els últims mesos hagi pogut rememorar aquella data. Parlant amb alguns protagonistes he copsat que, malgrat la tragèdia natural que va suposar, l’incendi, que va cremar unes 900 hectàrees a Taradell, va posar en evidència un aspecte que he pogut veure en més d’una ocasió.

Quan toca ser-hi, Taradell hi és!

I parlo dels veïns, de la gent amb qui ens creuem pel carrer… Gent que quan toca es mobilitza, sigui pel que sigui. Fa 30 anys aquesta mateixa gent va deixar el dinar a taula i, en veure una columna immensa de fum, va córrer amb pantalons curts, xancletes, pales, branques… i el què va trobar a enfrontar-se amb un enemic poderós. Un foc que no era foc. Era un colós ajudat per dos companys poderosos: la baixa humitat i el fort vent.

Trenta anys després encara se m’ha posat la pell de gallina quan he entrevistat alguns testimonis i veure que no tenien paraules per descriure la solidaritat que van mostrar els més de 3.000 voluntaris que van arriscar la seva vida per apagar un foc que consumia el bosc. El nostre bosc.

A tots ells dedico aquest article de reconeixement i l’acte que organitzarem el dia 31!

Gràcies