Taradell i Puig-l’agulla

La tirada i devoció de Taradell a Santa Maria de Vilalleons , després passada a Puig-l’agulla, té unes arrels pluriseculars, puig que es documenta des del segle XV i hi ha testimoni des del 1565 que la parròquia de Taradell, cada any la visitava en processó el dia 25 de març, així com en altres festes hi anaven també les parròquies veïnes de Santa Eugènia, Sant Julià, Sant Sadurní i Viladrau. Aquestes parròquies tampoc anaven a Puig-l’agulla , perquè encara no existia, sinó a Vilalleons, car segons una molt antiga tradició fou la Mare de Déu de Vilalleons la que fou trobada prop d’una font al pendent del Montagut, dit inicialment el Puig d’Agulla, per tres lleons i un ermità que residia allà, anomenat Ramon Ferrer. Així es representa en unes pintures de l’altar major de Vilalleons. La parròquia de Santa Maria de Vilallenos que és documentada des del 1007.

Dins del segle XV es va fer un pedró al lloc de la suposada troballa, pedró que es va convertí en una primera capella pel 1670 i en l’actual Santuari fet entre els anys 1774 i 1775, ampliat amb el cambril (cambra elevada i accessible darrere l’altar i presidida per una imatge) el 1884 i amb el campanar el 1897. La casa dels ermitans o hostaleria, amb permís dels Clariana, comtes de Múnter (senyors de la Sala i dels voltants del santuari), es va fer entre el 1704 i 1710.

Així la devoció i advocació de la Mare de Déu va passar de Vilalleons a Puig-l’agulla.

Taradell ha mantingut sempre la devoció al santuari, abans hi anava en processó de pregàries i per necessitat de pluja i les mares acostumaven a presentar-hi els seus fills a la Mare de Déu i s’hi reunien famílies senceres a fer una”puilagullada” pel setembre o octubre. Ho feien dient el rosari, fent un bon arròs i cercant bolets, cireres de pastor i pinyes.

Antoni Pladevall i Font