Que Santa Llúcia ens conservi la vista

I l’oïda i el gust i tants sentits com puguem conservar per gaudir del que tenim més aprop. Sovint fins que no ens falta no apreciem allò quotidià. I no vull pas fer un article d’autoajuda, d’aquells que tant abunden aquí als USA i que són fantàstics per llegir quan tot va bé. Però que quan es gira la truita de ben poc serveixen.

Des de la llunyania sí que crec que serveix viure en un poble d’una mesura humana, com anomenava la seva ciutat l’alcalde de Vic Ramon Montañà. Tot i els inconvenients que comporta qualsevol convivència, almenys es pot actuar sobre les necessitats més imminents. I es pot fer pinya per la celebració, com comentava la setmana passada en Marc Güell.

Ara mateix fora de la península Ibèrica, per usar un terme purament geogràfic i no prendre mal, tothom et recorda com n’està de malament, la pobresa que s’hi pateix. Quan m’ho diuen miro de posar-ho en context però hi afegeixo que m’amoïna la depressió generalitzada que hi ha. I la gran quantitat de gent jove i no tan jove, ben preparada, que està marxant a països fins fa quatre dies menyspreats. Per això quan algú del nostre costat se la juga, s’esforça, crea, té iniciativa o mostra una generositat invaluable, cal fer-los confiança i engrescar-los. Necessitem més que mai ànims, i no pas dels de manual o de la llista que sempre et donen al país on visc.

Estats Units és un país de consells per qualsevol activitat. Dels llibres per sortir-te’n en dos dies. De l’individualisme portat a l’extrem, al costat d’una mena de solidaritat sorprenent per nosaltres. Per exemple, aquests dies tothom et diu com sortir-te’n amb els regals de Nadal. Des de fer llistes per adquirir només allò necessari, fins a gastar en allò local, hi afegeixo jo. I mira que n’és de difícil, ja que gairebé tot està produït a la Xina. Des de fer el que a Mèxic en deien “roperazo”, regalar regals que no has usat, fins a donar hores de treball voluntari a la comunitat. Un programa d’avis substituts al nostre comtat de Broward que ajuden nens que s’estan adaptant al nou entorn, per exemple haitians, és un exemple molt  lloable.

Esfereeix veure els milers de nens abandonats a cases d’acollida aquí a la Florida. O que quasi 700 mil dels 4 milions de nens de l’estat viuen en llars sota el llindar de la pobresa. Sí, aquí, on hi ha la rica i ostentosa Miami. I xoca, mentre els missatges oficials diuen que l’economia ha millorat, veure que hi ha més de 3.000 persones capaces de fer fins a 8 dies de cua per aconseguir un val que els permetrà tenir una cistella amb productes nadalencs a la Petita Habana, al centre de Miami. Això sí, gaudint de les melodies d’un espontani guitarrista i amb bones temperatures. Això també és Amèrica.

Feliç i solidari Nadal que esperem s’allargui per tot l’any 2013!!! Un desig que us arriba just quan els veïns celebren el Hanukkah, l’any nou jueu, amb les seves kipàs i encenent cada nit les Menorah…