Important no oblidar-ho

Començo la meva col·laboració al Taradell.com amb un agraïment al Joan, per pensar en mi; a Taradell, per ficar-se’m al cor… i no sortir-ne; a la Revista Taradell, per aguantar-me un bon grapat d’anys i; com no?, a la gent que em pugui llegir, per la paciència que hauran de tenir en seguir les meves dèries, cabòries i maneres de veure Taradell i, a través de Taradell, el món.

I és que és important no oblidar que és a través de la interacció entre les persones d’on neixen i creixen els projectes, les persones, les viles i, fins i tot, les noves vides, ara que ho tinc ben present i en plena gestació.

I és que un de sol, per molt d’esforç que hi posi, poc fa i s’enrabia i els elements se l’empassen. Capcot, l’individu que pateix aquest procés s’atabala i s’enrosca en una espiral negativa, on mai li surten les coses. I no li surten per manca del caliu social que fa que les fogueres s’engresquin i arribin a bon port.

L’onanisme, i utilitzo així una forma fina de referir-me a les palles mentals, és auto complaent i poc més. Si les idees resten al cervell o es queden en raconets que només llegeix un mateix, no arriben enlloc. I, amb això, no tiro pedres en contra de la necessària soledat del creador que remou les seves idees al seu taller particular, o del polític que s’entotsola uns instants al seu despatx per pair tot el suc que la interacció amb els seus veïns li ha donat, o del president d’una associació que esmerça bous i esquelles en fer-la rutllar i sovint s’ha de veure aventurer solitari en mars d’incertesa notable. Però, si no s’obra, si no escolta, si no és capaç de captar els sentiments de l’entorn, acaba recloent-se en un malaltís bassiot sense sortida i, o bé va a la seva, i els projectes li surten coixos; o bé acaba atabalat, emprenyat i amb ganes d’engegar-ho tot a rodar.

Estirem una mica més el fil de la proposta. Estirem-lo per veure com cadascun de nosaltres som un món personal. Un món que, posant el cas d’aquesta nostra vila, ens permet afirmar que no hi ha un sol Taradell, sinó que n’hi ha 6.000. Els 6.000 taradells que cada un dels habitants d’aquesta vila viu i percep diàriament. Alguns, com jo ara mateix, des del núvol i la distància; d’altres, com molts de vosaltres, des del rovell d’una associació, del Ple municipal o, simplement, de les rutes que cada dia feu pel poble, ja sia a buscar els sagals al col•legi, a comprar o a pujar al Castell. I això, encara que no ho sembli, cal tenir-ho en compte, tenir-ho present i no oblidar-ho mai, car tots aquests Taradells són ben reals per qui els viu i cal saber-ne les misèries i les riqueses per tal de ser més feliços tots plegats.

És important no oblidar-ho, perquè cada taradallenc que no es manifesta, que no hi diu la seva, que no es pronuncia, està negant l’accés al seu Taradell personal. I negant-lo al seu entorn, el nega a aquells que tenen la capacitat de millorar-lo, veïns, gestors públics i, també, els passavolants.

És important no oblidar que la crítica és fàcil, però que sense explicar les necessitats, els anhels, les mancances i les il•lusions del Taradell que veiem cadascun de nosaltres, aquells que gestionen la vida associativa, cívica i política de Taradell mai podran captar allò que al meu Taradell li manca, ni actuar en conseqüència per a fer-lo més bell encara.

Potser començo fort, però crec que en positiu, car és important no oblidar-ho: Participeu, participeu i mostreu el vostre Taradell particular ara que encara hi sou a temps i la vila s’ho val.