Benvolgut Ivan,
Gràcies per llegir els meus comentaris sobre el conflicte Palestina-Israel. Va bé tenir diferents punts de vista. D’entrada, però, sempre cal signar amb el nom i el primer cognom quan escrius una resposta sobre algun tema. Deixem-ho aquí. D’altra banda, cal aprofitar les escletxes de llibertat que tenim a Europa i a uns pocs països més a través d’internet per dir-hi la nostra. Tu afirmes que ets comunista. Aleshores et demano: en quin país comunista hi ha llibertat de premsa? Per tant, seria bo que m’expliquessis les teves teories però sobretot pràctiques sobre la llibertat i el respecte als drets humans.
Segurament dec ser un mal periodista no per amagar les meves fonts sobre l’ajut d’Israel a la independència sinó perquè no m’he sabut explicar bé. En absolut estic a favor de la repressió d’Israel. Simplement, jo intento anar a favor dels interessos de Catalunya. I en aquest cas és evident que Israel està més de la nostra part que no pas Palestina com intentaré demostrar-te. A mi Israel no m’ha donat res, però sí al meu país. A veure si aquesta vegada aconsegueixo que les meves explicacions siguin més clares. No intento convèncer ningú, però m’agrada opinar sense negar aquest dret als altres.
Al segle passat el president Pujol i molta més gent tenia una gran admiració per tot el que havia fet Israel en el seu territori. Pujol va visitar Israel en tres ocasions i sempre va ser rebut amb més consideració que altres presidents autonòmics. També el president Maragall i el president Mas van fer el mateix. Un dels primers acords va ser la creació d’una línia aèria entre Barcelona i Tel-Aviv. Les relacions comercials entre els dos països van anar creixent. Quan fa uns anys Ada Colau va tallar les relacions entre Barcelona i Tel-Aviv es va posar en perill els intercanvis comercials que, segons elnacional.cat, Catalunya, va exportar-hi per valor de 593,79 milions d’euros uns anys abans del procés. I ara Israel com a represàlia per la posició actual del govern català ha decidit fer el boicot al Mobile World Congrés que se celebrarà a Barcelona. Tu saps molt bé que Israel en sap un niu de les noves tecnologies. I mira bé que les conseqüències d’aquest boicot les rebem nosaltres i no pas Madrid o Guadalajara, per exemple. No tinc cap referència d’acords comercials amb Palestina. Me’n pots informar tu?
Els suports a la independènica
És gairebé impossible trobar cap document oficial on Israel afirmi que reconeixerà la independència de Catalunya. Els Estats no fan servir aquests paràmetres infantils tan catalans d’anar amb un lliri a la mà. Es curen en salut i només parlen de fets consumats. Tot i que jo tinc bones fonts amb gent d’aquí que tenen contactes de primera mà amb els jueus la meva opinió tindria poca importància. Això sí, mai no descobriria res que anés contra Catalunya, perquè primer soc català abans que periodista. Si visquéssim en un país normal simplement seria un periodista català.
Com sempre, cal llegir entre línies. Per això t’ofereixo algunes declaracions que, per exemple, va fer en el seu dia el Jutge Santi Vidal, autor de l’Avantprojecte de la Constitució Catalana (gener del 2015). “11 dels 28 Estats europeus reconeixeran Catalunya l’endemà del referèndum”. “Hi ha un Estat no europeu que farà de Banc i ens prestarà diners no perquè ens estimi, sinó perquè en traurà uns interessos”(Tothom hi veu Israel) .”Dos fonts internacionals ens donaran un crèdit de 200.000 milions d’euros”. “Mossos especialitzats en matèria antiterrorista i contraespionatge reben un ensenyament a un altre país”. Tothom sabia que eren amb els Mossad d’Israel. (Pots consultar diariojudio.com 13-VII-2018)
També la diputada Sharrum Haskel del partit Nova Esperança volia presentar al Parlament d’Israel una proposta fa unes setmanes per tal que aquest país reconegués la independència del País Basc i de Catalunya. La diputada va tenir paraules molt dures contra els congressistes d’aquests dos pobles a Madrid. I un cop el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 no es va aplicar, Espanya va intentar que Israel el condemnés. No ho va aconseguir. I fins setmanes més tard per tot va proclamar que “no es ficava en els assumptes interns de cada Estat”. Em semblen proves prou fiables.
Palestina amb Espanya
Ben diferent ha estat l’actitud de les autoritats palestines sempre a favor de la unitat d’Espanya. Així ,el president de Palestina Mahmud Abbas va declarar davant el Rei i Rajoy (26-11-2017) el “firme apoyo a la unidad del pueblo i territorio de España”. I al Frente Popular para la Liberación de Palestina” li va faltar temps per tocar la mateixa música espanyola.
En fi, podria esplaiar-me molt més, però no vull cansar els lectors. Ho resumeixo dient que els enemics de la independència de Catalunya són els meus enemics. Res de cercar-hi tres peus al gat. Els interessos del país estan per damunt de tot. Hem de defensar la independència de Palestina—que em sembla molt bé—i deixar aparcada la nostra? Ens hem begut l’enteniment i estem colonitzats mentalment, que és el pitjor de tot. Primer cal que aconseguim el nostre alliberament nacional i mentrestant tenir sentit d’Estat. Catalunya no és una ONG. Fa poc l’Ajuntament de Barcelona ha donat 600.000 euros a Gaza. Qui controlarà el destí d’aquests diners? Saps d’algun país que ens ofereixi alguna cosa a nosaltres?
Orriols, aire fresc
Pel que fa a Sílvia Orriols, quan un titlla de feixista a un altre diu més del qui insulta que no pas del qui rep insult. Com a mínim representa un glop d’aire per renovar tota aquesta classe política nostra que ens ha traït i que aspira a perpetuar-se en el poder. Com que la dreta i/o la ultradreta europea va guanyant terreny arreu és bo que algú de Catalunya hi mantingui bones relacions. Amb aquesta esquerra de sofà i espanyolista i amb els del procés només ens duen cap a la desaparició del nostre poble. Com sempre, derrota darrere derrota. I si proven una altra alternativa? No oblidis que les ideologies passen , però els pobles continuen o moren.
Finalment, per si et queda algun dubte en el sentit que a mi m’interessa el país per sobre dels conflictes aliens i de les ideologies, faig meves les paraules de Josep Sunyol, president del Barça, assassinat durant la guerra pels feixistes, els autèntics. En una ocasió va dir que ell era de dretes per la seva situació econòmica, però que si els comunistes aconseguien la independència de Catalunya els donaria tot el suport. Bingo! Si els comunistes com tu assoliu la independència jo us votaré. Entesos?
Salutacions cordials.
Ramon Serra
Sr. Serra:
El felicito per la resposta que ha donat al Sr. Ivan …? Primer de tot, com ha quedat dit cal signar els articles perquè si fos veritat que el criminal espanyol del Franco és mort, no caldria signar amb pseudònim. Quina credibilitat té una persona que s’amaga darrere un nom, tan sols? És verídic, a més, aquest nom? No se sap. Per tant, jo el felicito a vostè per la contesta i perquè ha tingut la benevolència de fer-ho a un desconegut. A Catalunya en diem tirar la pedra i amagar la mà.
Dit això, com a català a qui no han vençut ni abans el franquisme i ara els seus fills, he intentat de fer el possible, de portar un granet molt petit de sorra, per si podia ajudar a la Independència de Catalunya, i per extensió els Països Catalans. Entre altres, per la meva professió d´impreparat professor de català. Just és la llengua el senyal més identitari de qualsevol país però el nostre encara més per manca d´estat.
De manera que, quan vaig anar a Irlanda del Nord a aprendre com feien les maneres per descolonitzar-se, me’n van dir una que em va sobtar però després de justificar-me-la, la vaig entendre. Em van dir que a la segona Guerra Mundial, alguns membres de l´IRA, anaven “a favor” de l’aviació nazi alemanya que bombardejava Londres. I com és això, vaig preguntar ignorant de mi? Doncs molt senzill, em respongué un dirigent, prèvia traducció del meu amic amb el qual hi vam fer estada. Nosaltres volem la independència i doncs si no la tenim és a causa del nostre enemic anglès. Ergo, tots aquells que van contra el nostre enemic, d’entrada ja tenen la nostra simpatia, a part que si els afebleixen podem tenir més possibilitats nosaltres de ser lliures. Nosaltres feixistes? No! Ni pensar-ho. Nosaltres comunistes? Ni pensar-ho. Però qualsevol país que ataqui el nostre enemic, no em negarà que em desperta simpaties? I el nostre company i jo. Ah? Això és una altra cosa. I llavors encara reblà el clau. Finlàndia va ser ocupada pels russos que sempre se la miraven de reüll. Quan això passà a la Segona Guerra Mundial, els finlandesos no els tremolà la veu de fer venir els alemanys d´Hitler, per treure els russos ocupants de casa. I així va ser. I després ells van treure els nazis de Finlàndia. I ara són un país lliure, molt cívic, amb un nivell de diners envejable, i sense cap tic totalitari ni de comunistes ni de feixistes. Així s´escriu la història ens deia Miquel Martí Pol. I en efecte, és així. Per cert fa anys que el conegut Ramon Garriga Marquès, va traduir el Kalevala la seva gran història dels finlandesos. Nosaltres ja feia molts anys que en Jacint Verdaguer va escriure el Canigó! Els finesos no tenien res, pràcticament. Les marrades que calen per assolir el cim cadascú les prepara com vol o com pot. La qüestió és arribar al punt final. Però el camí no el sabem mai perquè les circumstàncies manen. I els que volem la independència estem oberts a qualsevol ajuda que de vell antuvi sabrem que serà per interès, però benvingut sigui si ens ajuden a obtenir el nostre desig que no és altre que la supervivència nacional. I entre tenir un model democràtic on hi ha eleccions i un altre model on és totalitari, a Catalunya, em sembla que li interessa el primer. El segon ja l´hem tastat. I fins el mestre Pau Casals, ens va dir quin dels dos era el nostre. I per tant, jo que no arribo ni a la sola de la sabata al Mestre, no li ho discuteixo i sempre he apostat per país demòcrata on fan eleccions davant del totalitari on practiquen el terrorisme. Deixo pel lector que endevini quin és el nostre model dels dos.