Catalunya ha quedat orfe, sobretot de partits d’esquerra. Per tant, aquest espai català ha quedat ocupat pels vents espanyols. No d’altra manera s’explica aquesta dèria d’anar a favor de Palestina i en contra d’Israel. Què se’ns ha perdut allà als catalans? De moment, Israel no participarà en el pròxim Mobil Word Congress de Barcelona com a represàlia. Una pèrdua molt sensible, perquè Israel és un país molt avançat en les tecnologies modernes. Aquest boicot no afecta Madrid o Guadalajara sinó Catalunya. Com sempre, cornuts i pagar el beure.
Aquesta fòbia a Israel prové tradicionalment dels partits i sindicats europeus d’esquerra pel seu antiamericanisme. I com que Israel és aliat dels americans, vet aquí que ja han trobat la víctima per descarregar-hi tot el seu odi. Aleshores, Catalunya no té cap partit i sindicat d’esquerres propis que pugui fer una política nacional catalana. Si fos així no s’hauria jugat, per exemple, el partit de futbol amistós contra Palestina a Barcelona per ajudar els refugiats de Gaza. No serà sobrer recordar un cop més que Israel era un dels pocs països que tenia a punt el reconeixement de la nostra independència en cas d’haver-la aconseguida, mentre que als representants de Palestina a Castella/Espanya els va faltar temps per condemnar-nos. Aleshores, no és tràgic anar a favor de l’enemic i combatre l’amic?
Catalunya no té cap partit propi d’esquerres. ERC ja fa temps que no és més que una crossa dels socialistes de Madrid i també dels d’aquí, els del 155, als quals van lliurar el govern de la Generalitat. El principal portaveu a Madrid Gabriel Rufián sembla el més “castizo” de tots els congressistes i Junqueras, un cop ha renunciat als postulats inicials, s’ha convertit en un repartidor de la menjadora de les diverses administracions entre amics i coneguts del partit . I pel que fa a la CUP, on és? No se sap ni se l’espera. D’altra banda, els sindicats majoritaris d’aquí com UGT i CCOO són meres delegacions de les centrals espanyoles. No oblidem que en el seu dia també es varen posicionar obertament contra la independència.
Per postres, l’Ajuntament de Barcelona ha donat 600.000 euros als organitzadors palestins del partit de futbol. Jo em pregunto: qui controlarà el destí d’aquests diners? Es dedicaran a cobrir les necessitats dels palestins o serviran per comprar armes i explosius a la tropa terrorista de Hamas? Una pregunta que desgraciadament em sembla que no té pas resposta.
Els promotors palestins del partit ja ens van deixar mostra de la falta de respecte cap a Catalunya en els cartells que van fer. En el primer en castellà–naturalment!–L’estadi Lluís Companys apareixia escrit sense la essa final. Palestina jugava contra un “catalan equipo”, així sense accent i com a fons una bandera espanyola. Com que alguns els van fer veure les pífies en van fer un de nou. L’estadi ja apareixia amb el nom complet. També, per fi, hi havia la bandera catalana, però amb les quatre barres de forma horitzontal .I ara Palestina s’ enfrontava a una “seleccion catalana”, sense accent i sense escriure mai la paraula Catalunya. No fos cas que algú s’ofengués. En sembla que no calen més comentaris. L’infern és ple de desagraïts.
Catalunya sense partits d’esquerra i sindicats potents propis va a la deriva com si fos un vaixell en alta mar en plena tempesta. I és que els vents mai no afavoreixen les naus que naveguen sense rumb.
Ramon Serra:
És el mateix de sempre. Els catalans els van reduir al no-res fa temps i encara no se n´han refet. Ara amb el temps que fa, ja s´hauria d´haver plantat cara amb possibilitats de victòria. Ara a les 18.00 h ha vingut el President de l´Ateneu de l´Hospitalet a casa. Hi hem estat parlant quasi una hora. Ell és polític i m´explicava que un dia va anar a una reunió que els convocà el President Jordi Pujol. El cas és que després de dinar, tots els militants es posaren a parlar de Rússia i Ucraïna. Quan portaven dos minuts, el President Pujol va començar a parlar i digué: El tema de Rússia i Ucraïna, és un fet que malgrat ser europeu ens agafa lluny. Per tant, deixem-ho estar i parlem de Catalunya que és el motiu pel qual sou convocats. Exacte!
Els catalans fa anys que ens tenen distrets en moltes causes per l´únic motiu que no ens dediquem a la nostra. Quants països d´ençà i d´enllà ha fet dividir catalans? Catalans de bona fe que, pensaven que dient estic a favor d´aquest o d´aquell altre, arreglarien el problema. És com si a mi em diuen: Qui vols que guanyi el Barça o el Madrid? Doncs jo diré -que se sàpiga ben alt-, que vull que guanyi el Barça. Ara bé, per què jo vull que guanyi el Barça, guanyarà? No! Si malgrat anar al Camp Nou i animar el Barça, penseu que els jugadors del nostre equip jugaran més bé? No! Altrament al nostre estadi no s´hagués perdut mai! Una cosa doncs és el desig i l´altra la realitat. Els catalans, i també ho digué durant la Resistència, hem perdut massa el temps parlant dels altres mentre deixàvem abandonada Catalunya. Que per ventura, ara com ara, hi ha algun país al món que s´hagi pronunciat a favor de la independència de Catalunya? Doncs tampoc. Llavors com són tan ingenus els catalans de pensar que hem d´anar traient els draps bruts de països del món, com si els anéssim a ajudar nosaltres, quan nosaltres encara no hem estat capaços d´arreglar el nostre país? No veuen que se n´enriuen de nosaltres, amb tota la raó del món?
Quant al partit de futbol doncs només cal dir que tota una selecció nacional masculina de futbol, amb prou feines va reunir la meitat de públic amb uns preus de 5 E. la meitat de l´estadi; on pocs dies abans el F.C. Barcelona femení de futbol va doblar l´assistència de públic amb preus més alts.
Comentari? Cap ni un. No s´ho val. Els que mai no ens han doblegat, i motius per fer-ho en tenien, continuarem lluitant per la independència de Catalunya i per la seva única llengua nacional, fins que surti un líder que no li tremolin les cames fins assolir-la. Mentrestant per anar fent bullir l´olla que facin els partits de costellada que amb el anys que fa que en fan, si haguessin hagut polítics catalans, ja podríem ser una Federació Oficial a la UEFA i la FIFA, malgrat que ni encara no fóssim independents. Que no serem oficials fins que no tinguem un estat? Ah? Doncs el que diem sempre o comencem pels fonaments o ens faran perdre el temps. Com sempre.
M´he deixat de posar el nom de la persona que va dir que els catalans sempre ens distreien per lluitar per altres causes que no fossin les nostres. Això ho va escriure i ho va raonar en Josep M. Batista i Roca. Un servidor que ha voltat la Seca, la Meca i les Valls d´Andorra, sempre he vist que pràcticament ningú parla d´altri al seu propi país. La gent del món ja té els seus problemes perquè es posin a parlar de Catalunya. No. La gent parla de l´escola del nen, del rebut de l´aparcament, dels problemes quotidians. Els catalans també tenim els mateixos problemes però enlloc d´agafar el bou per les banyes i dir: anem a solucionar-ho, doncs, no. Parla d´Estats Units, parla de Rússia, parla de l´evolució climàtica, parla i parla i parla però no entra al fons de la qüestió. Al món hi ha força països, la majoria ja són independents però resulta que Catalunya, no. Llavors si bé els problemes són els mateixos les solucions són diferents. Però el català es pensa que és el poble escollit de Déu, i per això parla de tot per salvar el món. No sé li acut, potser, de salvar Catalunya, que també és una part de món? No. No se li acut. Doncs amb el pecat i tindrem la penitència. Fins que diguem: Prou! De moment no sento ningú…
Bones Ramon!
Em pots passar les proves del que afirmes de que Israel tenia preparat el suport? I que els activistes palestins anaven contra Catalunya?
Dius que no saps què se’ls hi ha perdut als catalans a Palestina, però a Israel diga’m què s’ha perdut? Perquè sembla que et va la vida en defensar un genocidi.
Estaria bé que, sent periodista com ets, parlessis amb fets demostrables i no raonaments racistes, que amb la teva filia orriolista i el teu discurs en defensa del genocidi deixes clar que fa molt que vas a la deriva feixista catalana. Existeix l’esquerra a Catalunya, i t’ho diu un comunista i l’esquerra sempre estarà al costat dels drets humans, que per cert, a Europa l’esquerra no está en general del bàndol palestí com afirmes, de nou errata.
Salutacions