Catalunya ha quedat orfe, sobretot de partits d’esquerra. Per tant, aquest espai català ha quedat ocupat pels vents espanyols. No d’altra manera s’explica aquesta dèria d’anar a favor de Palestina i en contra d’Israel. Què se’ns ha perdut allà als catalans? De moment, Israel no participarà en el pròxim Mobil Word Congress de Barcelona com a represàlia. Una pèrdua molt sensible, perquè Israel és un país molt avançat en les tecnologies modernes. Aquest boicot no afecta Madrid o Guadalajara sinó Catalunya. Com sempre, cornuts i pagar el beure.
Aquesta fòbia a Israel prové tradicionalment dels partits i sindicats europeus d’esquerra pel seu antiamericanisme. I com que Israel és aliat dels americans, vet aquí que ja han trobat la víctima per descarregar-hi tot el seu odi. Aleshores, Catalunya no té cap partit i sindicat d’esquerres propis que pugui fer una política nacional catalana. Si fos així no s’hauria jugat, per exemple, el partit de futbol amistós contra Palestina a Barcelona per ajudar els refugiats de Gaza. No serà sobrer recordar un cop més que Israel era un dels pocs països que tenia a punt el reconeixement de la nostra independència en cas d’haver-la aconseguida, mentre que als representants de Palestina a Castella/Espanya els va faltar temps per condemnar-nos. Aleshores, no és tràgic anar a favor de l’enemic i combatre l’amic?
Catalunya no té cap partit propi d’esquerres. ERC ja fa temps que no és més que una crossa dels socialistes de Madrid i també dels d’aquí, els del 155, als quals van lliurar el govern de la Generalitat. El principal portaveu a Madrid Gabriel Rufián sembla el més “castizo” de tots els congressistes i Junqueras, un cop ha renunciat als postulats inicials, s’ha convertit en un repartidor de la menjadora de les diverses administracions entre amics i coneguts del partit . I pel que fa a la CUP, on és? No se sap ni se l’espera. D’altra banda, els sindicats majoritaris d’aquí com UGT i CCOO són meres delegacions de les centrals espanyoles. No oblidem que en el seu dia també es varen posicionar obertament contra la independència.
Per postres, l’Ajuntament de Barcelona ha donat 600.000 euros als organitzadors palestins del partit de futbol. Jo em pregunto: qui controlarà el destí d’aquests diners? Es dedicaran a cobrir les necessitats dels palestins o serviran per comprar armes i explosius a la tropa terrorista de Hamas? Una pregunta que desgraciadament em sembla que no té pas resposta.
Els promotors palestins del partit ja ens van deixar mostra de la falta de respecte cap a Catalunya en els cartells que van fer. En el primer en castellà–naturalment!–L’estadi Lluís Companys apareixia escrit sense la essa final. Palestina jugava contra un “catalan equipo”, així sense accent i com a fons una bandera espanyola. Com que alguns els van fer veure les pífies en van fer un de nou. L’estadi ja apareixia amb el nom complet. També, per fi, hi havia la bandera catalana, però amb les quatre barres de forma horitzontal .I ara Palestina s’ enfrontava a una “seleccion catalana”, sense accent i sense escriure mai la paraula Catalunya. No fos cas que algú s’ofengués. En sembla que no calen més comentaris. L’infern és ple de desagraïts.
Catalunya sense partits d’esquerra i sindicats potents propis va a la deriva com si fos un vaixell en alta mar en plena tempesta. I és que els vents mai no afavoreixen les naus que naveguen sense rumb.
