Per fi, el català podria ser llengua de primera divisió a la UE

L’agost s’esfilagarsa entre una sequera preocupant i un sol diluvial. Suem com si fóssim una font. Gairebé ningú no pot negar el canvi climàtic. Diuen que l’escalfament global ja s’ha acabat i que ara entrem en una època d’ebullició. És per això que aquí alguns boscs cremen com torxes. Fa alguns dies ho vam veure a Catalunya del Nord, gairebé silenciat per TV3 que no ha ni recuperat el corresponsal a Perpinyà. Però, en canvi, no ha estalviat esforços per fornir-nos informació del foc de Tenerife. Potser és com agraïment a l’equip d’aquesta ciutat que en temps de Cruyff va donar per dues vegades el títol de Lliga al Barça en la darrera jornada en vèncer el Reial Madrid. Ja se sap que en aquest món cal ser agraït, oi?

En el camp informatiu l’agost abans era un desert. Però tot ha canviat i ens hem escalfat per la composició de la Mesa del Congreso que és important per la investidura final del nou president espanyol, però ara només és la Mesa i no encara la investidura. Com se sap, per aquests designis misteriosos de les votacions els partits indepes tenen la clau de la investidura de Sánchez, especialment Junts o sigui el president Puigdemont. En aquestes circumstàncies ha tornat el rebombori sobre si cal anar a Madrid a fer política o a boicotejar totes les propostes. Aleshores, què cal fer?

En l’article passat deia que marxar d’Espanya ara mateix és gairebé impossible, però havíem d’aprofitar les circumstàncies per salvar almenys la Nació, ja que Sánchez necessita els nostres vots. I l’ànima de la Nació és la llengua. Per tot plegat, Puigdemont ha superat les demandes purament autonòmiques que s’havien fet en els últims temps per demanar que, per fi, el català sigui llengua oficial d’Europa amb tots els ets i uts. I com que no es refia de cap govern espanyol ha exigit que el Gobierno presentés un certificat a la Unió Europea sol·licitant l’oficialitat plena de les llegües cooficials d’Espanya, és a dir, català, basc i gallec. Dit i fet: el Gobierno ha presentat aquesta petició certificada i, per tant, aquest anhel tan desitjat pels catalans al llarg de la història ara pot ser realitat per un grapat de vots.

Esperem que hi hagi la confirmació oficial en les votacions a partir del 19 de setembre. Com sant Tomàs si no ho veig no m’ho crec. O sigui que pot ser una gran alegria, però cal ser prudent. En qualsevol cas no tot serà bufar i fer ampolles i tot requereix el seu temps. Si som plenament oficials a Europa, el català esdevindrà una llengua de primera divisió, la 25a llengua oficial de la UE. Actualment, hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europa i el català ocupa la posició tretzena pel nombre de parlants, malgrat això encara no és oficial per l’oposició des de sempre d’Espanya. Poca conya! Això significa, entre altres coses, que el català seria present a l’etiquetatge dels productes alimentaris, farmacèutics i carnet de conduir europeu. Tampoc no podem oblidar que podríem relacionar-nos en la nostra llengua amb tots els organismes internacionals, també a la justícia europea i els nostres representants la podrien parlar en totes les institucions. A més a més, tots els tractats haurien de ser traduïts el català. I qualsevol persona individual dels Països Catalans des de qualsevol indret podria adreçar-se en aquesta llengua a tots els organismes europeus. Sembla un conte de fades.

Ser oficial també vol dir tota mena d’ajuts econòmics per projectes culturals i d’educació, mobilitat laboral i mil beneficis més que anirem veient al llarg dels dies. En resum: tot el que es fa en castellà es podrà fer en català. Em sembla un exemple prou gràfic.

Es tracta d’un gol per tota l’esquadra a l’Estat i no té res a veure encara amb la investidura. Continuant amb el símil futbolístic es podria dir que aquest acord ha de ser validat pel VAR o sigui per la unanimitat de tots els països europeus. Veurem si Espanya fa trampa i, per exemple, França s’hi oposa. Sigui com sigui el rebombori seria considerable. El nostre problema vol soroll i la internacionalització. I només aconseguim èxits quan tractem de tu a tu a Espanya i si no ens aclofem.

Per tot plegat no acabo d’entendre unes declaracions de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana en el sentit que són engrunes. Entenc que alguns vulguin el boicot de totes totes a Espanya. Però, amb la mà al cor: creieu que cal deixar aquesta oportunitat a canvi només de donar suport a la Mesa del Congreso? No penseu que posar les coses al peu de la lletra en aquest cas podria ser un tret al peu? Ser oficial a Europa són unes engrunes?

Pel que fa a les condicions de la investidura ja en parlarem més endavant. Avui hauríem de concentrar-nos i celebrar aquesta gran victòria… si al final és una realitat. Puigdemont va prometre’s cobrar d’Espanya per endavant i ho ha complert. Res de falses promeses que mai no es compleixen. Cert que si el català és de primera divisió a Europa no vol pas dir ni de bon tros que la llengua estigui salvada. Però serà una àncora molt important per navegar en igualtat de condicions amb les llengües més importants d’Europa. Podem ser de primera divisió. I aquí, a diferència de les competicions d’altres esports, quan ets de primera ja no pots baixar mai més.