No és fàcil fer un titular de bon pair per al lector. Més aviat els títols de la premsa són entortolligats i busquen més que el lector arribi fins al final de la notícia o comentari que no pas aclarir les coses des d’un bon començament. I com que jo soc de l’escola antiga, del segle passat m’agraden els titulars digeribles. Per això tinc dubtes que el meu d’avui l’entengui tothom. Ras i curt: vull dir que les eleccions espanyoles del 23-J aquí a Catalunya són vistes des del sofà, o sigui d’aquelles persones que se n’abstindran o a tot estirar votaran nul, o d’aquelles que intenten arreplegar vots com sigui per continuar amb les cadires del poder.
Fa massa temps que hi ha una croada contra l’abstencionisme com si predicar aquesta opció fos una mena d’empestat. Molt malament ho duen veure alguns autonomenats independentistes després de les eleccions municipals quan Rufián, per exemple, fa fins i tot piulades en català o el diari neoautonomista Ara prohibeix articles que demanen l’abstenció. Hi ha també un tropell de comentaristes o de tertulians que dia sí i dia també ens amenacen amb les penes de l’infern si ens quedem al sofà de casa. Per sort, no tothom té el cul llogat–si més no políticament–com els passa a molts cronistes que han d’obeir els seus amos. Per tant, em permetreu que un cop més faci costat als febles, en aquest cas els abstencionistes que tanta mala premsa tenen. És una qüestió elemental de justícia i solidaritat. I que cadascú decideixi segons la seva consciència o butxaca.
És normal que molts indepes n’estiguin fins al cap de munt d’aquests partits que ens prometien la independència en un tresi no res i que no han fet altra cosa que acomodar-se de forma vergonyosa al sistema polític espanyol amb tota mena de renúncies, entre elles la unilateralitat una de les més importants, contradient tot el que havien promès en les eleccions. No oblidem que les forces dites indepes encara sumen el 52% al Parlament. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però no es pot enganyar contínuament la gent com s’ha fet des del principi del procés el 2017. Si no es veuen en cor de tirar endavant no passa res. Tenen tot el dret de convertir-se en partits neoautonomistes com han fet ara. No es pot estar a missa i repicant. Però no es pot predicar independència i fer tot el contrari per salvar sous i cadires. Enteneu ara per què els independentistes no tenen/ tenim cap partit que ens representi en aquestes eleccions i lògicament cal restar a casa al sofà o votar nul?
La maquinària del sistema–del sistema per repartir càrrecs ben remunerats–sempre troba al·licients per fer sortir els votants dels caus de les cases. Ara ens branden un possible govern entre VOX i PP com si el PSOE fos els angelets dels Pastorets. No oblidem que el PSOE també és el pilar del règim del 77, de la monarquia corrupta, del GAL, de personatges anticatalans com Guerra i Ibarra, de múltiples corrupcions, de la LOAPA i del 155. Tampoc no podem oblidar que no ha derogat la llei mordassa, que ha votat amb VOX per reduir els fons europeus per a Catalunya, que és fals que hagi demanat l’oficialitat del català a Europa, que ha implantat més de 50 disposicions contra la llengua aquest any, que no ha invertit en els últims mesos 2738 milions en obres a Catalunya aprovats, que no ha canviat el sistema de finançament, que no ha traspassat Rodalies… Podríem ampliar-ne la llista bastant més.
I en lloc d’aquests partits neoautonomistes de fer-li un cordó sanitari acorden amb els socialistes més pactes que no pas entre ells després de les municipals. Això és ser independentista?, cal posar la guineu espanyolista dins del nostre galliner? Són cornuts i per postres volen que els paguem el beure. On hem anat a parar!
És possible que VOX-PP siguin una mica pitjor. Si teniu por voteu directament els socialistes que no necessitaran pas els vots dels escolanets catalans. Ells to tenen tot lligat i ben lligat. No crec que Feijóo sigui un suïcida i ens atonyini més que ara. Si fos el cas caldria redoblar la resistència. Ara estem en una situació perillosa de mort per eutanàsia. És com aquella granota que si la fiques en un got amb aigua bullent farà un salt, però en sortirà disparada i se salvarà. Però si la fiques amb aigua tèbia s’hi acomodarà i al final morirà.
Catalunya viu ara en un estat perillós de bany maria. Necessita una sacsejada, però no per lluitar contra la ultradreta espanyola, sinó contra l’ocupació espanyola. Com diu el director teatral Bozzo “Catalunya dins d’Espanya només pot esperar-ne la seva desaparició”. Un dia més amb Espanya, un dia menys de vida. Perdoneu-me, però algú ho havia de dir…
