Inici Opinió La llengua de vidre: La Guàrdia Civil parla en català a la...

La llengua de vidre: La Guàrdia Civil parla en català a la sèrie televisada d’Altsasu i Càritas castellanitza els immigrants

0
COMPARTIR

Últimament estem vivint situacions relacionades amb la llengua que n’hi ha per riure si no fos que la situació és tan greu que acabaríem plorant. Per a alguns el català és com una copa de vidre que cal tenir-la ben desada a l’armari, d’aquelles de cristall de Baviera que només es fan servir quan venen convidats importants. El que passa és que si s’usen tan poc pràcticament queden arraconades i com que no s’han renovat periòdicament ja no les utilitza ningú avui en dia. D’altres van servir copes de poca qualitat que es trenquen en un tres i no res. No tenen cap inconvenient en renovar la vaixella cada dos per tres. I avall que ve baixada!

Tot aquesta entrada ve a tomb per la polèmica que s’ha organitzat arran de la sèrie ficció sobre els esdeveniments d’Altsasu que ens ofereix TV3. Suposo que tothom sap què va passar en aquesta població navarresa fa uns anys quan hi hagué una baralla entre gent del poble i uns guàrdies civils en un bar en plena nit amb alcohol pel mig, una batalla de taberna. El resultat final és que els joves del poble han estat condemnats a grans penes de presó. Res de nou per a nosaltres, oi?

La sèrie de tres capítols s’ha encetat amb un gran èxit d’audiència, perquè el primer capítol l’han vist unes 600.00 persones que representa un 22% de l’audiència televisiva total a Catalunya en aquell moment. Com que es tracta d’una sèrie de ficció que parteix d’uns fets reals, però que no cal que ho siguin , a molta gent li ha sorprès que la guàrdia civil hi parlés en català. Cal dir que el film ha estat totalment rodat en basc i doblat al català. A partir d’aquí s’ha organitzat una polèmica a les xarxes com no podia ser d’una altra manera i que demostra la situació social en què es troba la nostra llengua.

Alguns s’han mofat del fet que la guàrdia civil hi parlés en català. Diuen que això no té credibilitat. On s’ha vist que la guàrdia civil xerri en català? Tot amb tot, no cal oblidar que és una sèrie de ficció. Ara bé, sempre es demana a TV3 que faci servir al màxim la llengua. Un país normal com els Estats Units passen la majoria de pel·lícules doblades totalment a l’anglès. Aleshores si fóssim un país normal les haurien de ser totalment en català o doblades sense cap concessió al castellà. Que el castellà tregui el nas en una pel·lícula en català ja demostra el nostre grau de submissió. Certament seria un reflex de la realitat, però no havíem quedat que cal normalitzar el país?

Altra cosa és que els dobladors estiguin empipats per la mala qualitat de la llengua en la sèrie. Tenen tota la raó. Per cert, cada cop més els dobladors catalans se’n van a Madrid. Allà hi ha molta feina amb les noves plataformes que apareixen com bolets. Així que també ara estem ocupats per les ones que ens arriben del cel i, pel que es veu, no podem tocar ni de peus a terra en cap moment.

Un segon capítol de rondinaires l’ocupen els que defensen que les pel·lícules han de ser sempre en versió original i en tot cas amb subtítols. En aquest cas diuen que hauríem d’haver escoltat la versió en basc, la més original. Tenim poques pel·lícules en català i es veu que encara hem de ser puritans i sentir-les en versió original. Llàstima que aquesta polèmica gairebé apareix sempre quan es tracta d’un film en català i quasi mai ningú no s’hi planteja quan es dobla al castellà. Són aquests que disposen d’unes copes d’alt valor i perquè no es facin malbé cal desar-les a un armari ben amagadetes. Però de no tan fer-les gastar arriba un moment que ja han passat de moda.

I mentre ens distraiem amb la llengua al cinema llegeixo que Càritas fa cursos de castellà als nouvinguts a tort i a dret sobretot a l’àrea de Barcelona. Els cursos de català no hi són i ni se’ls esperen. Càritas, que és una entitat catòlica, es veu que deu tenir present que Déu parla en castellà. Bromes a part comprenc la situació. La llengua necessària a Catalunya per treballar és gairebé sempre el castellà. El català és molt prescindible. Aleshores, per què ensenyar una llengua que els servirà de ben poc? Aquí el català és aquesta copa de poc valor que si es trenca no passa res. És més, sempre serà canviada per una d’un valor més important com la castellana.

Aquest és el panorama que ens toca viure. Només amb l’esforç individual no en fem prou ni de bon tros. Que no ens vinguin amb sopars de duro ni amb culpabilitzar els pobres catalanets. Com si nosaltres tinguéssim la culpa de l’arribada de més d’un milió de persones en els darrers anys. Calen unes polítiques i unes estructures d’Estat que no tenim ara mateix, tot i que això no ha de servir d’excusa per a no fer res.

Cada dia es produeixen situacions esperpèntiques com aquestes. Hem vist aquí dues situacions diferents però relligades per la fragilitat d’una llengua de vidre. Com que hem parlat de Càritas podríem acabar dient allò de “que Déu hi faci més que nosaltres”. Amén.

Notícies relacionades

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments