Ja tenim un total de 257.602 «nous catalans» després de la regulació que ha fet el Gobierno dels immigrants que vivien a Catalunya sense permís de residència ni de treball. O sigui que en lloc d’expulsar-los se’ls premia. En un tres i no res ja tenim aquests «nous catalans» que no tenen cap obligació de saber ni en borrall de català. Al capdavall, «estamos en España». Cansa haver de repetir que la immigració és bona i necessària, però mai quan es tracta de matar l’ànima d’un poble amb la substitució demogràfica per gent d’altres contrades.
Espanya s’ha convertit en una república bananera. Si el control de la immigració il·legal funcionés tan bé com l’Agència Tributària no hi hauria cap problema. Però aquesta regularització està ben meditada i meditada: és un campi qui pugui a favor dels capitalistes per rebentar els salaris i acabar amb l’etern problema del català amb una substitució demogràfica que no passa a cap país civilitzat. A més a més és sobretot un graner de vots per al PP i el PSOE. I els partits de l’esquerra de sofà podem presumir de solidaritat repartint…els diners públics. Tothom del sistema content i Catalunya ben fotuda. Bingo!
La llengua se’ns esfilagarsa, se’ns mort als dits. Catalunya sense el català no és res. Tots els altres problemes es poden resoldre. Però aquest és el més urgent. Algú pensa que poden arribar milers i milers de persones pràcticament per la cara sense exigir-los un mínim de coneixement de la llengua i cultura del país? A falta de tenir un Estat, hauria de ser la Generalitat que aixequés la veu. Però en les circumstàncies actuals aquesta proposta sembla un acudit. No solament tenim en contra tota la maquinària de l’Estat sinó que aquí el nostre Govern també ens hi va. És un govern titella sotmès a la metròpoli com el govern de Vichy quan els alemanys ocupaven França durant la Segona Guerra Mundial. Naturalment, la situació no és un tema de guerra, però és un genocidi en temps de pau.
Can Seixanta
Arribar i moldre: es veu que tothom es pot empadronar a Catalunya i tenir a l’abast la targeta sanitària i tots els mateixos serveis que la gent d’aquí ha aconseguit amb el treball de tota la vida. Però no arribo a trobar quines obligacions tenen. Es veu que Catalunya és com una vaca que pot alletar milers i milers de persones, sense que ningú es preocupi d’alimentar-la i de tenir-la ben joiosa perquè qualsevol dia farà un pet com un aglà. De fet, ja tenim els principals serveis col·lapsats i ja ens sembla normal la violència de bandes que ocasionen morts al carrer. I, és clar, tenim problemes amb la sanitat, ensenyament, serveis socials, ordre públic, habitatge, etc. I encara bo que de moment tenim aigua fins que duri.
Els partits tradicionals estan lligats de mans i peus. D’entrada, Junts ha lluitat debades per tenir les transferències sobre la immigració i assegurar un mínim de català per als nou arribats. Però vet aquí que va prou bé aquesta arribada de gent sense preparació a molts juntaires que dominen els hotels de la Costa Brava. Paguen sous de misèria als treballadors i han rebentat els salaris. Lloret, per exemple, té una mitjana d’ingressos per càpita un 33% inferior a la resta del país. I què podem dir de la indústria del porc que contracta persones a Osona com si fos una subhasta del peix?
Sembla que tots els partits–deixo a part el PP i VOX—s’han posat d’acord per atacar Aliança Catalana que amb Sílvia Orriols al capdavant els ha despullat les misèries. El fet de declarar-se islamofòbica es veu que és un gran delicte quan no ha fet més que descriure la realitat dels nostres carrers. En tot cas el boicot hauria de ser a la resta de partits. És fàcil per a l’esquerra de sofà repartir els diners dels altres, els diners públics. I de passada sempre es poden crear comissions per ajudar els amics.
Foc nou
És curiós que el PSC i Comuns tractin Aliança d’extrema dreta, de racisme i de tots els mals possibles. Cal recordar que Ada Colau dels Comuns va ser batllessa de Barcelona gràcies als vots de l’ultra Valls i que Collboni és batlle ara pels vots del PP. Aleshores, quines lliçons de moral poden donar.? D’altra banda, el sucursalisme del PSC/PSOE és prou evident i també que ERC és una crossa dels socialistes. Junqueras continua al capdavant dels republicans peti qui peti malgrat els errors i covardies. Recordem que gairebé mai anava a les reunions preparatòries de l’1 d’Octubre. Considero que és un dels personatges més nefastos de la Catalunya del segle XXI. Una mostra de la seva personalitat: es va negar a rebre la muller del president Puigdemont quan va anar a visitar-lo a la presó. I la democràcia de la CUP consisteix a agredir físicament les paradetes d’Aliança Catalana al carrer. Aquests són els «progres» i els que donen lliçons del que està o bé o malament. Com hi ha món!
Per cert, tots aquests grups i grupets de la CUP preparen una manifestació contra Aliança Catalana al Fossar de les Moreres l’11 de Setembre. No creieu que seria més útil fer alguna acció positiva per al país? Queda clar que, a excepció d’Aliança Catalana, no podem pas confiar en els partits d’ara. Quan ens han mentit tantes vegades no els queda cap marge de confiança. Ja és hora que ens deixem de romanços i tots els que encara maldem per la llengua no tenim altra alternativa ara mateix—tant de bo en surtin d’altres–que votar Sílvia Orriols en les pròximes eleccions autonòmiques. Com a mínim és coherent fins ara en tot el que diu. Podeu veure en aquest vídeo una de les seves intervencions al Parlament sobre el català: https://www.youtube.com/watch?si=q2zdQVEx_yaXvQtX&v=bMplK5ta1BY&feature=youtu.be
Diguem No
Certament ningú no és perfecte. Com que Aliança és un partit nou segurament hi entrarà gent de tota mena. Lògicament, quan es tractin assumptes més enllà de la identitat hi haurà persones que en discreparan. Normal. No es pot convèncer tothom ni sobretot pensar que sortirà la forma d’independència que cadascú de nosaltres té al cap. Menys palles mentals i més acció. Sempre hi haurà problemes i més amb els egos en la política. Els catalans no en som una excepció. Un camí ple de pedres, però per sort algú amb coherència s’ha posat al capdavant. Jo ho veig així. Si algú té un pla més clar, però amb coherència que m’ho digui i m’hi apuntaré. De moment, només veig a Sílvia Orriols com la líder del país. Necessitem líders com el pa que ens mengem. Els processistes ja estan amortitzats.
A punt d’acabar aquest article m’arriba una altra punyalada del Tribunal Suprem al català: els rètols i pràcticament tota la logística de les escoles ha de ser en bilingüe. No en volem saber d’altra! Ja en parlarem un altre dia. Això no fa més que confirmar la situació d’emergència que viu el català. I el Govern i el Parlament preocupant-se més per causes llunyanes. Com sempre, Catalunya defensora de totes les causes del món, menys la seva.
Mentrestant, podem distreure’ns amb l´èxit de la selecció espanyola de futbol a Mundial Nou catalans hi participen. El tribut que hem de pagar a un Estat que sempre ha anat en contra de les nostres seleccions. Vatua l’olla! Mentre el Barça jugui la lliga espanyola la independència ens la pintarem a l’oli La desconnexió mental del nostre poble amb els seus valors és esgarrifosa. La mort de l’ànima de Catalunya cada cop és més a prop. Mentrestant, com diu la cançó de Raimon: «No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món».
