Inici Actualitat Masies de Taradell: intent d’una nova municipalitat

Masies de Taradell: intent d’una nova municipalitat

1
COMPARTIR
Foto: Hostalet del Bolló - Ramon Ferrarons (Arxiu Fotogràfic Taradell)

Inici de les desavinences

Al llarg del segle XVIII a Taradell comencen les tensions entre els pagesos i els habitants de la vila. Taradell havia gaudit d’una economia en esplendor notable gràcies al gremi de paraires i teixidors. Però a finals del segle XVIII els gremis decauen ja que no es poden adequar a les noves lleis, ni a la nova tecnologia que aconseguirà la perfecció tècnica a partir del segle XIX. A finals del segle XVIII Taradell és un poble empobrit. A aquesta crisi dels paraires s’hi ha d’afegir la pressió de l’estat cap al poble en forma d’impostos. A pagès, tenen una economia més pròspera i comencen a plantejar-se separar-se de la Vila, com faran Masies de Roda i Masies de Sant Hipòlit. Serà al 1831 quan la demanda es fa oficial i els representants de les Masies demanen a l’audiència de Catalunya la segregació d’aquestes del poble.

Demanda oficial 1831

Josep Molist, Juan Bellpuig i Ramon Bolló, com a representants de Masies de Taradell, demanen al rei com a última autoritat, la segregació de la vila. En aquesta instància demanen la seva separació de fet per poder gaudir d’una jurisdicció municipal pròpia. De fet, en molts documents la separació ja és real des de 1813. Si la demanda s’hagués fet en aquetes dates, segurament, s’hagués aconseguit, ja que les lleis eren favorables a la segregació de municipis per tenir unitats més petites. Però al 1831, quan es fa la demanda, les lleis han canviat totalment i, com veurem més endavant, el rei la desestima.

Les masies que encapçalen el moviment són l’Hostalet del Bolló, El Molist i Bellpuig. Aquestes famílies ja són cognoms recurrents en els cognoms dels alcaldes i, per tant, no és estrany que demanin poder formar jurisdicció pròpia.

La instància es presenta el 24 d’Abril de 1831 i s’hi exposen els motius pels quals demanen segregar-se. En primer lloc citen que són 100 masies i, per tant, podem parlar d’uns mil habitants. Aquesta dada s’ha contrastat en diferents documents que parlen que hi ha més de 10 persones vivint a la mateixa casa. Amb la llei de la reforma de 1829 el llindar de població per crear un nou municipi ha canviat i ja ha de ser de 5.000 habitants. Per tant, és un punt negatiu per aconseguir-ho. Anteriorment, amb 1.000 habitants les poblacions ja es podien separar.

En segon lloc, s’exposa que la major part de les masies es troben a una hora i mitja de distància caminant del nucli urbà. Aquesta distància dificulta que quan se’ls crida amb urgència no puguin arribar a l’ajuntament.

Al tercer punt, es posa de manifest que entre ells les relacions són complicades i no hi ha una bona harmonia. Masies reconeix que ells aporten a la hisenda més diners que els de la població. I a més a més han de suportar el fet que els hi provoquin danys als terrenys. Hem de pensar que en aquells moments la gent de la població passa molta misèria i és normal que vagin als camps i a les masies a trobar menjar i llenya per escalfar-se. La misèria també provocava que quan anaven a cobrar alguna contribució o algun delme, la població solia negar-se a pagar i creaven aldarulls. Entre les queixes, diuen, es van cremar els pallers d’una masia pel sol fet de ser l’encarregat d’anar a cobrar un impost. S’hi afegeix també la queixa que han de pagar molt més i que, en canvi, són els que tenen més problemes. Acaben demanant al rei que vist totes les raons exposades els hi concedeixin la independència del nucli urbà.

Resposta del batlle

El batlle, en saber que s’havia presentat la instància, contesta de seguida en una sessió on es reuneix amb el consistori per anar desmentint punt per punt. Jaume Comerma, l’alcalde en aquells moments, informa que els representants de masies han presentat la sol·licitud de segregació.

En aquesta sessió Jaume Comerma desmentirà tots els punts de l’argumentació dels de Masies i donarà la seva versió. En el fet que les masies estan a una hora i mitja del centre, posa de relleu que no és cert, ja que Ramon Bolló decà de Taradell i Masies, va firmar una solució on es deia que el terme feia una hora i mitja de llarg i una d’ample. Pel que fa a la desunió dels habitants, esgrimeix que quan hi ha un incendi o urgència a masies els de la vila hi van a ajudar-los. I que quan hi va haver l’episodi del foc al paller, es van agafar els causants i aquests eren forasters. En el discurs, si que reconeix que els de Masies paguen molts més impostos, però que el diferencial és mínim.

Per fer pressió a la Real audiència, exposa que si accepten la separació, l’economia es veuria afectada i podrien recaptar molt poc, ja que el territori estaria dividit i l’economia se’n ressentiria. I recorda que en l’alternança al càrrec de batlle, ja es fa la combinació entre masies i poble.

La Resposta del tribunal Superior del Rei

Document «Consejos, 6897, Exp.30» Arxivo histórico de Nacional

Com a resposta, el Tribunal del Rei, format per sis homes que donaran la seva opinió al rei perquè pugui tenir arguments per acceptar o denegar la demanda. Aquest tribunal, després d’haver escoltat a la Real Audiència, l’alcalde major del partit i a l’ajuntament, proposa que la sol·licitud s’ha de denegar. La seva argumentació és que l’ajuntament ja des de temps antics alternen l’alcaldia i, per tant, ja poden accedir al govern. D’altra banda, amb el tema de les distàncies, argumenten que els problemes augmentarien, ja que des de qualsevol límit del terme hi tenen una hora i mitja fins al centre de la vila, a on hi ha l’ajuntament. Però que en el cas de separar-se l’ajuntament de Masies, que estava al mas Bulló, al límit tocant a Santa Eugènia, provocaria que la distància augmentés en dues hores per les Masies situades als altres límits del terme. I insisteixen que la Real Hisenda es veuria afectada.

Comunicació de denegació oficial

El senyor Don Antonio Lopez de Salazar secretari del Consell Real comunica que la sol·licitud de la separació de la jurisdicció de Taradell ha estat denegada pel Rei i que es faci saber aquesta sobirana decisió als tres membres que van fer la demanda.

Així és com acaba l’intent d’una nova municipalitat a Taradell. Tot i això, fins el 1848 als llibres de sessions de l’ajuntament encara s’hi fa referències en la distinció entre Masies i Taradell.

La resolució final es publica el 24 de març de 1847 al BOE on l’alcalde, en aquells moments Josep Masvidal, ho posa en coneixement a tots els veïns.

Podeu trobar més informació a l’article sencer publicat al tercer volum del ‘Nou Vint-i-u: Taradell, història, imatges i memòria’.

Míriam Martínez, historiadora

COMPARTIR

1
Deixa un comentari

avatar
1 Fils de comentarirs
0 Respostes
0 Seguidors
 
Comentari més actiu
Missatge més comentat
1 Autors
Sion Autors recents
  Subscriu-te  
més nou més antic més votat
Notifica
Sion
Convidat
Sion

Preciós reportatge. Moltes gràcies per compartir.