Inici Opinió Llegendes

Llegendes

0
COMPARTIR

opinio gran joan morcilloSóc dels que pensa que la diada de Sant Jordi sempre ha de caure en un dia feiner. Reconec que és un dia especial i que si treballes, et permet trencar la rutina laboral de la setmana. A més, si ho fas a Barcelona, aquesta sensació s’aguditza especialment.

En els últims anys, però, també es nota i molt a Taradell. Recordo quan era més jove que el Sant Jordi taradellenc no passava de quatre parades de llibres d’entitats i alguns punts més de venda de roses. Vic era el punt de referència quan va iniciar la representació de la llegenda de Sant Jordi. Era on hi havia l’ambient i on s’hi anava a passar la tarda. Ja se sap que la gent crida a gent. I com que som molt originals, sempre anem on hi ha més gentada.

Però, d’ençà d’uns anys, això ha canviat. Cal reconèixer l’esforç fet des del consistori per consolidar el Sant Jordi taradellenc amb tallers de tarda i activitats infantils. També hi ha contribuït el mercat d’intercanvi de llibres proposat per ERC Taradell. Sens dubte, han estat bones iniciatives per celebrar la diada al poble i consolidar-la com una cita ineludible.

Sovint, només valorem les coses quan ja no hi són o són escasses. Només recordar que molts taradellencs quan van néixer no sabien què era el Sant Jordi. Abans se’n deia la Festa del Llibre i no és pas una festa centenària. A Taradell fins a mitjans dels anys 60 del segle XX no es parla d’aquesta festa. La Revista Taradell menciona el 1964 que el Cau va iniciar la festa amb una parada de publicacions al començament del Passeig Domènec Sert. Ràpidament després l’Agrupació Sardanista va mantenir aquesta iniciativa.

És a dir, fa 52 anys que a Taradell, més o menys, celebrem una festa plenament de caire cultural i literari. Aquest fet em fa reflexionar sobre la importància que cada un de nosaltres tenim per mantenir el llegat cultural i social de Taradell. Les nostres actituds i decisions, la nostra participació en definitiva, són més rellevants del què semblen.

Fa uns dies llegia que a una ciutat com Manlleu només hi queda una llibreria. Totes han sucumbit a la globalització i les grans cadenes. La reflexió era que una llibreria, igual que una biblioteca, hauria de ser una estructura d’estat per a qualsevol poble. Pensats com a espais no només de venda, sinó d’intercanvi de visions, propostes, parers i opinions, aspectes que no solen donar-se en un espai més comercial. A Taradell tenim dues llibreries-papereries i aquest Sant Jordi hauria de ser una excusa oportuna per regalar llibres de quilòmetre zero. És a dir, comprats a Taradell. Perquè potser arribarà el dia que recordarem amb nostàlgia quan es podia comprar un llibre a Taradell. O que explicar la llegenda de Sant Jordi serà com mirar un capítol d’una sèrie a la tauleta o per internet.

Només llavors serà quan reflexionem amb nostàlgia sobre aquells dies feiners on a Taradell podies triar, remenar, olorar i tocar uns objectes fets per fulls de paper plens de taquetes negres que explicaven quelcom que et transportava a un altre món. Potser llavors tindrem dues llegendes, la de Sant Jordi i la dels llibres que es podien comprar a Taradell.

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica