Tornem a terres irlandeses. Allà des de fa més de mig any hi tenim el jove taradellenc Roger Homs. Un alumne de l’INS Taradell que va decidir anar fins a Irlanda per completar el curs de 4t d’ESO.
Actualment, estudia en una escola al nord de Dublín. “Vaig arribar a Dublín el 20 d’agost perquè el curs escolar aquí a Irlanda comença abans i marxaré la primera setmana de juny perquè és quan l’escola acaba”, ens explica. La seva decisió es va fonamentar en la voluntat de millorar l’anglès, però continuar estudiant. Per això, està vivint amb una família nativa, cosa que li permet obtenir una immersió lingüística quasi total.
“Vaig escollir fer el 4t d’ESO a Irlanda perquè és un curs de transició i és fàcil. I així puc centrar-me en aprendre l’idioma”, reconeix tot explicant que és molt habitual que hi hagi estudiants de 4t d’ESO a Irlanda. “Crec que és una experiència molt recomanable, ja que aprens un idioma i a més coneixes gent nova d’arreu d’Europa”.
Tot i que porta poc temps a Irlanda, l’inici va ser especialment difícil. I és que només feia quatre dies que estava a la capital irlandesa quan va ser objecte d’un robatori en una parada del bus. Li van robar el mòbil. “Per sort la policia va poder detenir el lladre i em van tornar el mòbil el mateix dia”, destaca. Malgrat aquesta mala experiència, considera que Dublín és una ciutat segura, però “com en totes les ciutats grans té algun lloc que s’ha de vigilar de no anar ensenyant el mòbil i la cartera o de no anar sol a la nit. La veritat és que a l’instant em vaig espantar perquè eren els primers dies, però al cap de dos o tres dies ja ho tenia oblidat i ho recordava com una anècdota del viatge”.
Avui doncs coneixerem un altre taradellenc a Dublín.
– Com es veu Taradell des de Dublín?
Es veu lluny però a prop, ja que gràcies al Whatsapp, Facebook i xarxes socials mantens el contacte amb molts amics del poble i t’assabentes de moltes coses que passen. Tot i això, et sents lluny del teu poble, ja que no pots veure la seva gent diàriament i això per un noi com jo que sempre ha viscut a Taradell es fa estrany. Sempre que penses en Taradell et porta molts bons records.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
El seu temps. Encara que el clima a l’hivern a Taradell no sigui ni molt menys el millor, no té punt de comparació amb el temps a Irlanda on hi plou i hi fa molt vent sempre i això fa que la sensació tèrmica sigui molt baixa. També es troba a faltar el menjar, ja que a Catalunya hi ha més varietat de menjar que a Irlanda on sempre se sol menjar carn acompanyada de patates bullides i verdures.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
N’hi ha molts, però probablement el castell d’en Boix, ja que des d’allà tens una molt bona vista de tota la Plana de Vic i el Montseny. Tot el camí que fas fins al Castell és preciós. Una molt bona manera de passar la tarda és anar a passeig fins a dalt el Castell.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
Potser el Carnestoltes, ja que molta gent de Taradell es disfressa i gent de tota la comarca bé a passar-s’ho bé. Allà sempre et trobes amb gent que feia molt que no veies i que sempre saps que els veuràs pel Carnestoltes.
– Un record de petit?
Un dels moments que més bons records em porta era sortir de Les Pinediques i anar a jugar amb els amics a les pedres del bosc. Sempre jugàvem a saltar a la pedra Gran que en aquella edat ens semblava molt alta. Ara quan la veus, doncs, la travesses amb una passa.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Que és un poble al nord de Barcelona. Després ells et demanen si és a prop de Salou perquè tots hi han estat i tu els dius que no, que és més a prop de la Costa Brava. També els dic que no té mar, però que està a una hora del mar i que també està a prop de muntanyes molt altes.
– Què exportaries d’Irlanda a Taradell?
Una cosa que he trobat molt interessant, és que als instituts durant una o dues setmanes del curs no es fan classes i els alumnes van a treballar a alguna empresa del poble o la ciutat, sense cobrar. Crec que és una molt bona manera que els joves ens adonem de com funcionen les coses al món laboral. Cada nen s’ha de buscar la seva pròpia empresa per anar a treballar. Jo vaig anar a una fàbrica de llibres on fèiem portades i les enganxàvem amb el cos del llibre i altres coses relacionades amb el paper.
– Quant valen tres productes que seleccionis a Dublín?
Irlanda en general no és barat, però en especial Dublín és car. Un litre de llet val 2 € (però s’ha de dir que és molt bona i que no té punt de comparació amb la d’aquí). El transport és molt car, el bus val 2,20 € per adult i 1,40 € per nen o estudiant. Una crep de Nutella val 5 €.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Dublín?
La manera que defensen els seus esports és molt interessant. L’esport principal és el futbol gaèlic que és una barreja de futbol, rugbi i handball. El futbol normal, que aquí l’anomenen soccer com a Amèrica, té molta rellevància també, però encara està per sota del gaèlic. Per tal de preservar els seus esports tenen un estadi de 80.000 espectadors on només hi fan partits de futbol gaèlic, per tal de protegir-lo.
– A quin lloc de Dublín o Irlanda portaries un visitant?
Els Cliffs of Moher, són uns penyasegats a l’oest del país molt a prop de Galway. Fan 150 metres d’alçada i són preciosos. Part de la seva bellesa la provoca el vent, que allà és molt fort, ja que aixeca l’aigua del mar i la fa pujar pels penyasegats. Per això, si es van a visitar cal anar ben abrigat encara que faci bon dia.
– Tornaràs a Taradell?
Sí, quan acabi aquest curs al juny tornaré a Taradell per acabar el Batxillerat allà. La veritat, no en tinc gaires ganes, ja que aquesta experiència l’estic disfrutant molt.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
Família.
