A Berlín ja hi vam estar quan vam entrevistar l’Arnau Sala. Però hi tornem perquè allà hi tenim un altre taradellenc, o per dir-ho millor, montrodenc o montrodí (ens acabem d’inventar el gentilici dels veïns de Mont-rodon). Avui coneixerem les impressions d’en Gil Forcada.
Fa quatre anys va marxar a viure i treballar a la capital d’Alemanya. En Gil es dedica al món de la informàtica i és programador de pàgines web. Actualment, treballa al setmanari Der Freitag. En aquell moment es dedicava al programari lliure (un gestor de continguts que es diu Plone) i “treballava en una start-down, ja que no va fer up”, ens explica. Aquest fet i l’anunci d’una oferta de feina a Berlín a través d’aquest projecte va fer sorgir l’oportunitat. “No ens ho vam pensar gaire amb la meva parella. A principis de setembre vaig veure l’oferta i a inicis de novembre ja hi estava treballant”.
Durant aquests quatre anys ha aprofitat per casar-se amb la seva parella que el va acompanyar i han estat pares d’una nena. La curiositat és que va a una llar d’infants peculiar. És una Waldkita, literalment ‘una llar d’infants del bosc’, que podria recordar una mica a l’escola rural del Gurri, on en Gil va anar de petit, tot i que és molt diferent. “Cada dia faig mitja hora de transport públic per anar als afores de Berlín, al bosc, on hi ha una bonica casa, unes ovelles i tots els altres nens i nenes de la llar d’infants”.
Pel que fa a l’idioma reconeix que encara li costa. “L’alemany és molt més complicat que qualsevol altra llengua romànica. La primera paraula que vaig aprendre va ser Ausgang, que vol dir sortida, a l’aeroport”. Comenta que l’anglès és ideal per a llocs i espais de turistes, però a Berlín “tot el que sigui viure-hi (administració, educació, salut…) si no tens un alemany perfecte, la típica dona de 50 anys amargada de la vida no farà el més mínim esforç per entendre’t ni fer-se entendre”.
Una altra de les curiositats és que en Gil és vegetarià i abans de viure a Berlín compraven la verdura a una cooperativa de pagesos de la zona. “No només era de gran qualitat, sinó que comparat amb el que paguem a Berlín, estava tirat de preu”, explica i afegeix que “ara la majoria de verdures que comprem, no només són més cares sinó que venen d’Espanya (Múrcia sobretot) i tenen molt poc gust”. I sobre els alemanys comenta que “encara no he trobat cap alemany que no hagi anat mai a Mallorca”.
Avui, doncs, coneixerem un taradellenc a Berlín:
– Com es veu Taradell des de Berlín?
Lluny i petit, sense ser ni molt menys pejoratiu. Amb el bullici frenètic d’una ciutat tan gran com és Berlín (aproximadament, uns 3,5 milions d’habitants) qualsevol cosa que no sigui a la següent parada de metro ja és lluny, ja no et dóna temps… Només escrivint això Taradell ja sembla un oasi de calma i tranquil·litat.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
La família i la tranquil·litat de passejar pels carrers, trobar-te coneguts a qui saludar i petar la xerrada…
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
El Pla de les Albes (a Mont-rodon) per totes les hores i hores que hi vaig passar jugant de petit amb els amics.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
Les ballades de sardanes a la Font Gran amb els pares.
– Un record de petit?
Anar a la font del Raig (ara ja desapareguda em temo) amb bici amb els amics o senzillament a qualsevol indret on puguessim arribar amb les bicis.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Que hi passegi, no se’n penedirà. La història, tan vella com nova, es pot veure a cada racó. Els diria que compressin pa a qualsevol dels excel·lents forns de pa del poble i que preguntin sense por, els taradellencs són amables i segur que els explicaran coses per veure que ni jo mateix conec.
– Què exportaries de Berlín a Taradell?
Massa res la veritat: el clima, el caràcter, el menjar, les tradicions, en tot guanya Taradell… et podria dir la facilitat de menjar vegetarià a tot arreu, sent vegetarians, quan som a Catalunya sempre has de demanar un plat específic o mirar a veure què et poden fer, aquí a Berlín vagis al restaurant que vagis sempre hi ha opcions vegetarianes.
– Quant val un cafè a Berlín? O tres productes de la zona?
No prenc cafè, els Brötchen (panets) te’ls pots trobar des de 5 cèntims a 1 euro (segons si vas a un forn turc o una botiga ecològica), els Brètzels (una mena de pa retort en forma de llaç) 1 euro i l’omnipresent currywurst (salsitxa amb quètxup i curri en pols) uns 5 euros.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Berlín?
Moltes coses: l’exigència en la puntualitat, l’hora de dinar (a les 12!), la fredor/distància en el tracte. Però sobretot, a l’hivern: la manca de llum. Pot semblar només una curiositat dir que ja és negre nit a les quatre de la tarda, però és que si a sobre tot el dia ha estat tapat amb uns núvols tan espessos que no saps, literalment, on és el sol, es fa molt llarg i pesat l’hivern. Ara podeu entendre perquè els alemanys es queden com gambes quan venen a la costa, volen aprofitar fins a l’últim raig de sol!
– A quin lloc de Berlín portaries un visitant?
Al Mauerpark (literlament: el parc del mur), cada diumenge hi fan un mercat de segona mà (mercats de puces n’hi diuen) i si fa bon temps a l’herba la gent hi fa barbacoes, passa l’estona, fan volar estels i també hi ha un karaoke molt divertit. Segons com és una mica l’essència de Berlín.
– Tornaràs a Taradell?
M’agradaria, tinc una feina que m’ho podria permetre (treballar des de casa com a informàtic), falta però que a tota la família (casat i amb una filla de gairebé tres anys) també li anés bé. És una possibilitat, sí.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
«Casa», allà on em vaig criar, créixer i viure una molt bona part de la meva vida.
