Inici Opinió La cara, a vegades, poc reconeguda del Carnaval

La cara, a vegades, poc reconeguda del Carnaval

1
COMPARTIR

opinio Laia granEl bosc és l’escenari perfecte per ambientar un conte perquè té la dosi justa de bellesa i misteri. De gnoms que habiten en bolets, fades sorgides de la profunditat d’un estany i llops empipadors, potser no en veurem cap, però nosaltres també podem viure la nostra pròpia aventura. Aquest dissabte a Taradell no ens va caldre anar al bosc. En vam tenir prou amb contemplar el paisatge que oferien els principals carrers de Taradell per endinsar-nos en diversos contes, personatges i dibuixos animats gràcies a les carrosses, comparses i altres disfresses que van participar a la rua del Carnaval.

En els darrers anys el nostre Carnaval ha evolucionat. I quan dic evolucionat no ho dic pensant amb la quantitat de joves que vénen de la comarca sinó amb la implicació de les colles carrossaires. I d’això és el què vull parlar en aquestes ratlles… perquè dels joves i del què passa després ja hi ha qui ho fa, a vegades amb encert, a vegades sense encert o fent cas dels rumors. Per Carnaval no tot s’hi val.

El Carnaval ha conviscut i ha aportat al poble una de les tradicions més celebrades del calendari en els últims 30 anys. I ara crec que s’ha consolidat lligant disbauxa amb creació. Any rere any una quinzena de colles carrossaires no falten a la cita. Encara que acostumem anar a última hora després d’un gener atapeït al poble, s’ha vist un augment de qualitat a la majoria de carrosses que desfilen pels carrers de Taradell. Gent que s’entrega en cos i ànima a vestir un remolc o una plataforma de formes amb llums, esforç, voluntat de superació, il·lusions, nits dormint poc i també emprenyades. Però sobretot m’agradaria destacar aquella convivència i mai, i sota cap concepte, la rivalitat entre les colles. Encara que només hi hagin tres premis, i que a tots ens agradaria guanyar, per damunt del premi destaca les ganes de passar-s’ho bé.

Són moltes hores de dedicació per sortir i ensenyar la teva ‘obra d’art’ durant unes hores i sabent que uns dies després l’has de destruir. Hores de compartir feina, eines, material i, fins i tot, alguna idea per poder enllestir i lluir la teva carrossa en un rua en la qual es descobreix el secret, guardat a mitges, de la disfressa. I que, encara que ho vas intuint mentre vas veient les carrosses dels companys, no descobreixes del tot fins que veus la carrossa acabada, amb tots els seus complements, entre ells, la gent que en formen part. També ha augmentat el nombre de participants a cada colla. Algunes ratllant el centenar. I veure gairebé 100 persones vestides igual en un dels carrers del teu poble, fa goig, molt goig. I per això un GRÀCIES a totes i cada una d’elles.

A Taradell i seguint amb les tradicions d’aquesta festa, potser ens faltaria cremar el Rei Carnestoltes per fer fora els mals esperits que corren i se senten durant aquests dies i el fred de l’hivern per donar la benvinguda, de mica en mica, al bon temps. Esperem això, que arribi el bon temps o almenys, temps millors.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

1 Comment
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Lluís
16 febrer 2016 13:16

M’afegeixo a l’agraïment per la festa i m’enganxo a la generació d’un Rei Carnestoltes. Però…

Ja posats, hauria de ser propi, no? Vull dir generar la nostra pròpia “Reina Belluga” o el nostre propi “Rei Carnestoltes” particular.

Algun historiador a la sala? O en creem un de bell i de nou?