Inici Opinió El cultiu de la literatura

El cultiu de la literatura

0
COMPARTIR

opinio-Aleix-grancultura

1 1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte.

1 2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.

cultivar

1 v. tr. [LC] [AGA] Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit.

Divendres dia 13 de juny es va celebrar a Taradell el XII Premi Literari Solstici. Ho visc de ben a prop, ja que formo part del jurat i de la comissió, arrel d’haver guanyat el certamen ja fa uns anys. La vetllada va ser molt plaent: els guanyadors, a banda de bons escriptors, van demostrar uns excel·lents dots d’eloqüència a l’apropar-nos la seva obra. Mossèn Pladevall ens va fer cinc cèntims sobre el recuperat premi infantil Jordi Capell, perquè tots plegats entenguéssim que les coses no es fan perquè sí. A més, bona música en directe, aperitiu i converses disteses entre participants, públic i organització. Ben rodó i agradable.

Agradable ho fou, però només ho van gaudir la cinquantena—essent generosos— de persones que van assistir a l’acte. I aquí és on m’enervo. He llegit darrerament que a Catalunya es convoquen més d’un miler de premis literaris anuals, a banda de tots aquells certàmens celebrats en escoles, instituts, centres cívics, etc. que podrien magnificar aquestes xifres. Tenint en compte que a Catalunya hi ha 947 municipis, calculeu quants premis hi ha escampats arreu del territori geogràfic —i si ampliéssim a territori lingüístic, en serien encara molts més.

En paral·lel a l’escriptura, viatja la lectura. Quan arriba Sant Jordi tots ens tornem bojos. Es venen, aproximadament, un milió i mig de llibres. Cues per signar contraportades. En el nostre dia a dia, omplim twitters, facebooks i blogs de cites que va dir aquell o aquell altre autor. Ocupem uns quants megabytes de les nostres tauletes amb una brillant col·lecció de llibres electrònics. Però als actes literaris no hi anem. Ens fan mandra—si no és en Sánchez Piñol o un que en vengui molts; llavors sí.

La cultura té a veure amb la coneixença i amb els interessos propis. Amb el gaudi i la curiositat. Amb l’enriquiment personal. I amb la llibertat d’escollir, només faltaria. Una reflexió: poc temps després d’acabar el celebrat programa televisiu Oh Happy Day —que em va semblar un format molt aconseguit— va visitar Taradell una de les formacions del concurs. 700 entrades venudes, i si n’hi haguessin hagut més. Un èxit de convocatòria. A l’altra banda, l’acte del Solstici que us he esmentat o alguna que altra presentació de llibres on la trobada ha sigut en petit—molt petit—comitè. És la música un format cultural més senzill de consumir? Requereix menys esforç que la literatura? O la clau de l’èxit és que sigui mediàtic; que ens ho trobem a diari en pantalles grans i petites?

El mot cultura, a banda de la definició més òbvia, té a veure amb l’acció de cultivar la terra perquè ens doni fruit. De la mateixa manera, crec que els taradellencs —i els catalans, per extensió— hauríem de fer un esforç per cultivar la literatura, lligats com ens sentim a la terra. La literatura, que no deixa de ser una expressió insubstituïble d’aquella llengua que tant defensem, d’aquella llengua que tant ens piquem al pit, d’aquella llengua que volem a les nostres escoles i pels nostres fills. D’aquella llengua que, per exemple, ens fa sortir en massa al carrer vestits de verd o ens incita a una vaga de fam, però que tant ens costa apropar-nos a escoltar-la en forma de vers o en forma de pàgina escrita.

Notícies relacionades

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica